Càpsula fulminant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m l.l → l·l |
|||
Línia 1:
S'entén per '''càpsula fulminant''' la part del [[Cartutx (armes de foc)|cartutx]] on s'allotja la matèria explosiva ('''fulminant''') destinada a iniciar la inflamació de la [[càrrega explosiva]] ('''propel
[[Fitxer:Percussion caps.jpg|thumb|Càpsules fulminants modernes]]
La [[pólvora]] fou, d'entrada, utilitzada com a fulminant, però no s'inflamava si estava mullada i a més no era fàcil d'usar. Per això els militars la van reemplaçar per productes químics protegits en una càpsula metàl
Fins a mitjans del segle XX, la substància més utilitzada fou el [[fulminat de mercuri]], tot i que és tòxic i allibera a l'aire vapors tòxics de [[mercuri (element)|mercuri]] en esclatar. A més, és inestable i força sensible a l'aigua, als xocs i a l'[[Electrostàtica|electricitat estàtica]].
A més, el mercuri, si no està estabilitzat, és [[Corrosió|corrosiu]] per als metalls amb els quals s'amalgama naturalment.
Finalment, un dels additius que s'hi afegia sovint, el [[clorat de potassi]], corroïa també els canons dels fusells. Per aquestes raons, se'l mesclava generalment amb un vernís per estabilitzar-lo, i se'l tancava en una càpsula metàl
[[Remington]] (el [[1927]]) fou el primer fabricant d'armes a difondre un dels primers fulminants no corrosius (sota la marca "Kleanbore"), però els fulminants de mercuri, nogensmenys, van ser utilitzats durant molt de temps per als cartutxos de caça i de tir al plat i fins i tot a les petites municions de les [[Arma de foc curta|armes curtes,]] exposant així els tiradors, en interiors, als vapors de mercuri. El fulminat també va ser utilitzat per [[Alfred Nobel|Nobel]] per fer fulminants d'explosius destinats a treballs de [[Mina (enginyeria)|mina]]
| |||