Mitja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Tradicionalment les mitges fines eren de seda; entre les classes populars, i sobretot a pagès, predominaven les de llana o teixides. El llançament del [[niló]], a partir de 1940, revolucionà la indústria de les mitges, en faciltiar-ne la fabricació massiva, democratitzar-ne el preu i, alhora, guanyar en resistència sense perdre gaire en suavitat. De llavors ençà han anat apaeixent noves fibres artificials que combinen suavitat i resistència. La mitja de seda, emperò, conserva un prestigi difícilment igualable.
D'altra banda, històricament les mitges eren negres. A partir dels anys vint, com en la roba interior femenina en general, es popularitzaren colors nous, com el blanc, el rosa i l'anomenat "color carn", qua ha esdevingut un clàsssic. Això
A partir dels [[Dècada del 1960|anys seixanta]] les mitges pròpiament dites han estat substituïdes en l'ús diari pels [[panti]]s, ja que aquests són més còmodes i fàcils de posar, i perquè protegeixen més del fred. A més a més, no requereixen de [[lligacama|lligues]] ni de [[portalligues]] com les mitges, tot i que avui dia hi ha mitges que tampoc no necessiten portalligues i se sostenen sense. Amb tot, les mitges de tipus tradicional conserven un atractiu estètic i unes connotacions sensuals --per a les dones i, encara més, per als homes-- que els garanteix un espai en el [[vestuari]] per a determinades ocasions.
| |||