The Köln Concert: diferència entre les revisions

Keith Jarrett en el moment de la gravació d'aquest concert es trobava en mal estat d'esperit, amb manca de son, i particularment irritat contra la qualitat del piano que no era el que havia demanat, a causa d'una vaga.<ref name=classica>Entrevista amb [[Manfred Eicher]] per Bertrand Dermoncourt, ''[http://www.qobuz.com/info/MAGAZINE-ACTUALITES/RENCONTRES/Manfred-Eicher-Une-histoire-de32919 Une histoire de musique et de liberté]'', Classic n°115, septembre 2009, p.70</ref>. El concert va ser organitzat per Vera Brandes, una jove promotora de concerts alemanya. Brandes havia seleccionat un [[Bösendorfer]] 290 Imperial, un gran piano de concert per a l'ocasió, però els tramoistes no es van adonar que el piano s'havia emmagatzemat en el soterrani de l'edifici. En el seu lloc, van trobar un novell Bösendorfer que estava destinat només a assajos, i que a més estava en males condicions.<ref>{{citar web| url=http://www.boesendorfer.com/en/current-news.html?page=5408 |títol=The Köln Concert |editor=Bösendorfer }}</ref>

Fins a l'últim minut va vacil·lar a tocar i va arrencar el concert, per sorpresa general, amb les quatre primeres notes que reprenen el tema musical del truc de crida de la sala de Colònia.<ref name="Wsj">{{en}} [http://online.wsj.com/article/Sb122367103134923957.html ''Té Jazz Night to Remember'' ] a ''[[The Wall Street Journal]]'' de l'11 d'octubre de 2008</ref>. La sala, passat un moment de sorpresa divertida, es va deixar prendre per la improvisació al voltant d'aquest tema i Jarrett va realitzar un dels seus concerts més importants.

La producció de l'àlbum va ser difícil, sobretot a causa de la mala qualitat del piano. El productor [[Manfred Eicher]] i l'enginyer de so de l'etiqueta [[ECM]] van passar diversos dies en estudi per millorar la qualitat de les bandes.<ref name=classica/>.

}}</ref> amb els seus 3,5 milions d'exemplars venuts.<ref name="Wsj"/>.