Orde de Montevergine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
Es va originar a l'Abadia de Santa Maria de Montevergine, fundada per Sant [[Guillem de Vercelli]] en 1126, quan el sant va posar sota la regla benedictina la comunitat d'eremites que s'havia agrupat al voltant seu durant el seu retir a la muntanya i amb la qual havia fundat un santuari, el de Montevergine, en 1119. Per això, també són anomenats '''guillemins''' o '''benedictins guillemins'''.
[[Fitxer:Santuario Montevergine 2.JPG|thumb|left|250px|Santuari i abadia de Montevergine, casa mare de la congregació.]]
En 1127, ja organitzada la comunitat, Guillem i cinc deixebles van deixar Montevergine per fundar monestirs en altres llocs i deixant Albert com a prior. Va tenir un nombre considerable de monestirs a [[Itàlia]], sobretot al [[Regne de Nàpols]], inclòs un monestir doble per a homes i dones a [[Guglieto]] (prop de Nusco).<ref>A banda d'aquesta comunitat, no es pot considerar pròpiament un orde monàstic doble. Estrictament, els únics ordes enterament dobles foren: l'[[Orde de Fontevrault]] (1100), l'[[Orde de Sant Sulpici]] (1112), l'[[Orde de Sant Gilbert]] (1135) i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles.</ref> [[Celestí III]] va confirmar la congregació amb una butlla el 4 de novembre de 1197. En 1496 va ser reformada, juntament amb les congregacions de [[Orde de Vallombrosa|Vallombrosa]] i [[Olivetans|Monte Oliveto]], per Sant [[Joan Leonardi]]. En 1611 tenia vint-i-sis cases grans i dinou de petites. [[Benet XIV]] va aprovar-ne les noves constitucions in 1741.
En 1879, però, només en sobrevivia la casa mare, l'Abadia de Monte Vergine, i va ser afiliada a la Congregació Cassinesa de la Primitiva Observança, integrant-se definitivament a l'[[Orde de Sant Benet]]. No obstant això, els monjos d'aquest monestir continuen conservant el color blanc de l'hàbit, al contrari que la resta de benedictins, que el porten negre. Igualment, conserven les vigílies marianes la nit dels divendres.
La congregació tenia una branca femenina, amb prop de cinquanta monestirs que, al començament del segle XVIII s'havien vist reduïts a dos. L'hàbit era blanc, amb vel negre, i la regla era molt rigorosa.
==Vegeu també==
| |||