Fluid refrigerant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
En el cas dels gasos sovint s'usa una barreja de dos o tres diferents, als quals ho afegeix un odoritzant o un [[colorant]] per a poder detectar fuites. Quan és un líquid moltes vegades és [[aigua]], a la qual es pot afegir un colorant per a detectar millor possibles fuites i en principi sempre s'afegeix també una petita dosi d'[[alcohol]] (anticongelant) per a evitar que, per exemple en cas de baixes temperatures, a l'hivern, aquesta es congeli i, en augmentar de [[volum]], trenqui el circuit i màquines per on passa ([[condensador]], [[evaporador]], [[Intercanviador de calor|intercanviador]], [[radiador]], etc.). Alguns antics refrigerants, usats especialment a [[Frigorífic|neveres]] i a la [[climatització]], que eren [[contaminants atmosfèrics]] es van prohibir i deixar d'utilitzar, com per exemple l'R-12, l'R-22 i l'R-222.
El refrigerant que es fa servir a l'automoció, a moltes instal·lacions d'[[energia solar]] i a la majoria de [[centrals nuclears]], per exemple, és aigua (a les solars amb anticongelant). A [[neveres]], [[congelador]]s i els diversos sistemes de [[climatització]] i de fred [[industrial]] els refrigerants actuals més usuals són el [[R-407]],<ref>Primer es va usar el R-407a i després el R-407c, que es diferencia de l'anterior per tenir una proporció dels diferents gasos una mica diferent</ref> una barreja de tres gasos (R-134a,
== Notes ==
| |||