Mahmud Khizr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Línia 5:
Segons Hajji Abdul Ghassar quan va morir [[Berdibeg]], es va fer un [[kuriltay]], on es va comprovar que no hi havia cap príncep de la sang, i el tron fou ofert a la princesa Sultana Taid Ughlu Begum, vídua d'Uzbeg Khan,<ref> Hajji Abdul Ghassar afegeix que era mare de [[Janibeg]], però aquest punt no és correcte </ref> esmentada a algunes fonts com Taidula, que va refusar i va recomanar posar al tron algún príncep [[genguiskhànida]]. L'assemblea li va demanar a ella mateix escollir el príncep i va escollir a Khizr Khan, que vivia a Akgul <ref> el nom es tradueix per "Llac Blanc" i correspondria als dos llacs Akgul a l'est del [[Kazakhstan]], oest del [[Irtish]] i sud d'[[Omsk]], que correspon a terres nomaditzades pels [[xibànides]]</ref> que no governava sobre cap ulus, ni era de la família de Batu Khan ni d'Orda Khan, però era un genguiskhànida, probablement un xibànida fill de fill de Bada Kul Khan de [[Turan]]; cridat el príncep va marxar a Sarai on al arribar es va entrevistar amb Sultana que va quedar molt complaguda amb ell i es diu que li va oferir la corona a canvi de compartir el llit. El historiador fixa la data el 724 de l'hègira o 1324, evidentment incorrecte (per exemple [[Uzbeg Khan]] va morir el 1341 i [[Berdibeg]] el 1359; la data autentica seria el 1361). Una teoria diu que Khizr vol dir cristià i que el seu nom era per tant Khizr Khan (Khan Cristià) però en realitat hi ha poques dubtes de que era musulmà.
 
Karamzin[[Nikolai Karamzín]] diu que amb el suport d'una part dels notables mongols va pujar al tron i va matar a Nuruzbeg, al fill d'aquest Timur, i a la reina Taidula; aquesta notícia no lliga amb la d'Hajji Abul Ghassar. Howorth la considera un error de Karamzin; situa la revolució de Khizr el 1360. Khizr va confirmar a Constantí III en el principat de [[Rostov]], que fou príncep del 1321 al 1365 (quen el va succeir el seu fill Ivan) i per tant la confirmació s'hauria es podia haver fet el 1360 o el 1361. [[Galítzia]] la va concedir a Demetri Ivanovitx, nét del famós príncep Daniel (+1264); Vers el 1360 algunes bandes de saquejadors de Novgorod van fer un atac a [[Yukotin]], una ciutat de la [[Bulgaria del Volga]], al districte de Laichevski, prop de la desembocadura del [[Kama]], on van matar un bon nombre de tàtars i es van emportar el botí; els tàtars van prendre revenja atacant als cristians a Bulgària del Volga. Els prínceps de Yukotin van presentar una queixa a Khizr que van enviar uns representants de noms Urus, Kairmek o Kairtek, i Altunshibeg, per castigar als saquejadors. El gran príncep, el seu germà Andreu de [[Nijni Novgorod]], i Constantí de Rostov van ser cridats per entrevistar-se amb els enviats del khan a [[Kostroma]] per respondre dels darrers atacs de bandidatge; els prínceps van anar al lloc amb els culpables (o suposats culpables) i els van entregar als tàtars, als que també van pagar el preu del seu xantatge. Mentre això passava Khizr va ser desposseït del tron.
 
Segons el relat d'Hajji Abdul Ghassar, l'elecció de Khizr havia provocat la guerra civil i es suposa que es van aixecar altres pretendents, si no estaven aixecats ja abans. Zekireh Nughai (Nogai), de sang reial, que manava les hordes de l'ala esquerra, va conspirar per agafar la corona no per a ell mateix sinó pel seu fill Kara Nogai. Reunit aquest amb la seva gent el jove príncep va decidir que al alba entraria al palau de Khizr i el mataria. Khizr va poder fugir però [[Kara Nogai]] fou proclamat khan. La sultana va lamentar haver perdut un amant però aviat el va oblidar davant un nou company de llit; tot i que ja era gran conservava els seus impulsos sexuals i es va enamorar d'un jove de la casa de Genguis Khan de nom [[Bazarji]] al que va oferir la corona si li corresponia sexualment; ho va acceptar i la reina va aconseguir fer-lo proclamar khan al lloc de Kara Nogai però aviat es va mostrar indigne del tron i un tirà, i els seus excessos eren innombrables; Alibeg, un dels més distingits tàtars, fou assassinat i el seu fill Hassan es va refugiar a [[Khwarizm]] on va demanar ajut al governador Hussein. Aquest va marxar amb les seves forces cap a l'oest, i va derrotar a Bazarji, que fou mort amb la seva esposa. Bazaiji no és anomenat a les cròniques russes i no hi ha monedes seves, però també l'esmenta [[Khuandemir]] si be els dos autors s'haurien basat en una font comuna. Mort Bazarji, el ex khan Khizr va poder tornar i va recuperar el poder només per ser assassinat al cap de poc temps pel seu fill Berut que es sens dubte el mateix personatge esmentat sota el nom de Merdud (o Merdad) per Khuandemir.<ref> La "M" i la "B" es bescanvien sovint en les llengües turqueses </ref> les cròniques russes diuen que el va matar [[Timur Khoja]], excepte la crònica de Troitzki, que dona com assassí al seu germà [[Murad Khoja]].