Mitja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{confusió|mitjana}}
[[Fitxer:Nylonstockings.jpg|thumb|'''Mitges''' de niló]]
La '''mitja''' (o '''calça''' a les [[Illes Balears|Illes]], a les Terres de l'Ebre, al sud de la [[Franja de Ponent]] i al [[País Valencià]]) és una peça de [[roba]] interior femenina que cobreix la [[cama]] des dels peus fins a mitjan panxell o fins a mitja cuixa. Tradicionalment de cotó o de seda, les mitges actuals solen ésser de teixit sintètic ([[lycra]], [[niló]]). La seua funció és protegir del fred, i també simplement estètica. Les mitges es poden sostenir amb una mena de cintes anomenades ''[[lligacama|lligacames]]'' (o ''lligues''); o bé combinar-se amb suspensors anomenats ''[[portalligues]]'' (o ''portalligacama''); o bé, més modernament, poden dur incorporada una banda elàstica (''mitges autoadherents''). Moltes vegades aquests accessoris són adornats amb [[punta (tèxtil)|punta]].
El català ''mitja'' equival a l'anglès ''stocking'', esp. ''media'', fr. ''bas'', it. ''calza'', port. ''meia'', etc.
Línia 12:
La comercialitzatció de les mitges de [[niló]], a partir de 1940, constitueix una autèntica revolució, en aportar un producte relativament barat, i estèticament satisfactori, que supera les mitges tradicionals quant a elasticitat, comoditat i durada. Emperò, la [[Segona Guerra Mundial]], entre racionament, escassedat i misèria, constitueix un parèntesi en què les disponibilitat de mitges (com de roba en general) es rarifica; com en la llarga postguerra de l'Estat espanyol, moltes dones es pinten una ratlla a la cama per tal de simular que duen mitges.
[[File:Legs in black stockings.jpg|thumb|left|Dona asseguda amb '''mitges''' autoadherents]]
A partir de 1945 les mitges de niló esdevenen estàndard, amb la qual cosa les mitges sense costura acaben substituint del tot les mitges amb costura, que pels volts de 1960 ja eren una raresa. De llavors ençà han anat apareixent noves fibres artificials que combinen suavitat, resistència i elasticitat alhora que tendeixen a imitar la transparència de la mitja fina tradicional. La mitja de seda, emperò, conserva un prestigi difícilment igualable. D'altra banda, avui tornen a fabricar-se mitges amb costura, però amb mitjans industrials; se'n fan per motius merament estètics, atès que la costura ha esdevingut tècnicament innecessària.
A partir dels [[Dècada del 1960|anys seixanta]] les mitges pròpiament dites han estat substituïdes en l'ús diari pels [[panti]]s, ja que aquests són més còmodes i fàcils de posar, protegeixen més del fred i, a més a més, no requereixen de [[lligacama|lligues]] ni de [[portalligues]] com les mitges (tot i que avui dia hi ha mitges autoadherents, que tampoc no necessiten portalligues i se sostenen sense). De fet, sovint els pantis són anomenats, impròpament, "mitges", segurament per tradició. Amb tot, les mitges de tipus tradicional conserven un atractiu estètic i unes connotacions sensuals --per a les dones i, encara més, per als homes-- que els garanteix un espai en el [[vestuari]] per a determinades ocasions. Mentrestant, s'ha multiplicat el ventall d'opcions de color i to, per bé que la mitja negra conserva un paper especial com a signe d'elegància i formalitat, i també com a [[fetitxe]] eròtic de primera magnitud.
En català, el nom originari d'aquesta peça de roba fou '''calça'''. En el [[segle XVI]], la '''calça''' (que cobria la cama de l'engonal als peus) es dividí, d'una banda, en una part superior, la '''calça''' simple, que tendí a fondre's amb la '''braga''' (la qual cobria l'abdomen i la cuixa); i, d'altra banda, una part inferior, la '''mitja calça'''. Amb el temps, les zones centrals de la llengua simplificaren la dualitat terminològica '''braga'''/'''calça''' i '''calça'''/'''mitja calça''' tot denominant '''calça''' la peça superior i '''mitja''' la peça inferior; les àrees laterals, en canvi, han conservat les denominacions originàries.
| |||