Tinença de Benifassà: diferència entre les revisions

 

== Història ==

Durant el [[Al-Àndalus|periode musulmà]] hi habia un castell que controlava la comarca, el castell de Beni-Hassan, d'on li vé el nom. Aquestes terres, conquerides cap a l'any [[1230]], van passar a ser administrades directament pel govern del [[Principat de Catalunya|Principat]] entre els anys [[1260]] i [[1262]] juntament amb la totalitat dels termes de [[Vallibona]] (dins de la comarca dels [[Ports]]) i [[Rossell]]. Amb aquesta adscripció, el [[Principat de Catalunya|Principat]] dominava la totalitat de la conca del riu [[Riu Sénia|Sénia]].

 

El rei [[Jaume I]] manà costruir un monestir al costat del castell, que fou la primera fundació de l'[[Orde del Císter]] al [[Regne de València]]. Tota la comarca pertengué en [[feu]] a l'abat del monestir, que hi va constituir una "[[tinença]]". Els límits amb [[Beseit]] no eren del tot clars i es va demanar que emetés un arbitratge per resoldre el litigi el [[Ducat d'Íxar|duc d'Íxar]], que donà la raó als beseitans, i per aquest motiu avui en dia encara es poden veure dins del terme de Beseit diverses creus del monestir de Benifassà tallades a les roques.

 

Un dels principals productes de la zona és la [[mel]] de gran qualitat comercialitzada sota la denominació ''Mel de la Tinença de Benifassà''. La majoria de pobles de la comarca històrica han patit una forta pèrdua de població des de la segona meitat del [[Segle XX]], degut a l'abandonament progressiu de l'[[agricultura]] tradicional per part de la joventud local i els canvis en les formes de vida. Aquesta pèrdua de població ha determinat, entre altres causes, la desaparició de cinc dels set [[ajuntament]]s de la comarca històrica. Actualment, el monestir és ocupat per les monges [[cartoixa]]nes de San Bru.

 

El [[Generalitat valenciana|Govern valencià]] va declarar gran part de la comarca històrica [[Parc Natural de la Tinença de Benifassà|parc natural]] el [[19 de maig]] de [[2006]].