Diferència entre revisions de la pàgina «Control biològic de plagues»

m
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Image: +[[Fitxer:))
La conservació dels enemics naturals és probablement el més important i pràctic sistema de control biològic. A tot arreu hi ha enemics naturals de les plagues que estan adaptades al mediambient i a les plagues i la seva conservació és generalment simple i econòmica. Els fongs infesten els dípters adults quan hi ha prou humitat.
==Control clàssic==
Consisteix en la introducció d’enemics naturals en un nou lloc on no s’hi trobava, això es fa normalment per les autoritats governamentals. Molt sovint es tracta de combatre una plaga que tampos és autòctona com en el cas del barrinador del blat de moro europeu als Estats Unitsi (''[[Ostrinia nubilalis]]''). L'insecte o organisme depredador a introduir ha de passar una extricta [[quarantena]], després es produeix en massa i alliberat. Si l’insecte o organisme s’adapta a les condicions locals pot passar a formar part de la població natural de la zona, en altre cas es fan alliberaments repetits.
 
Exemples d'èxits sota el control biològic clàssic són: En els cítrics de la Xina segons consta documentalment l'any 304 de la nostra era (segons [[Joseph Needham]])
El control de la cotxinilla dels agris ''[[Icerya purchasi]]'', un insecte australià que a finals del segle XIX devastava els cítrics de Califòrnia es va fer amb un insecte depredador, ''[[Rodolia cardinalis]]'' , i un dípter parasitoid australians. En pocs anys aquesta cotxinilla va estar controlada.
 
El control clàssic és a llarg termini i econòmic. No sempre funciona acostuma a ser més efectiu contra les plagues exòtiques però ho és menys en els insectes autòctons.
 
== Augmentació ==