|
La '''teoria de l'elecció o opció pública''' (''Public choice theory''), tracta de lligar l'[[(0)|economia]] amb la [[(1)|política]] a través de l'[[(2)|Estat]], entès com la suma de voluntats [[(3)individu|individuals]], per saber cuales són els factors que determinen cuales són les polítiques que elegeix l'Estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en Elecció Pública Positiva que estudia les [[(4)|decisions]] col·lectives o públiques dels agents polítics, i en Economia Política Constitucional que pretén desenvolupar un marc institucional que disminueixi el [[(5)|poder polític]] davant la [[societat civil (6sociologia)|societat civil]].
Partint de l'[[(7)|individualisme metodològic]], sosté la [[(8)|premissa]] que el comportament dels [[(9)burocràcia|buròcrates]] i [[(10)|polítics]] és maximizador del [[(11)|pressupost públic]] principalment buscant els seus propis interessos i després busqués el benestar social. A més estudia les eleccions fora del mercat, és a dir, eleccions com a procés social que involucra els individus independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i públiques.
En general, estudia les "fallades del govern" com una resposta davant dels qui sostenen que el [[(12)|govern]] ha d'intervenir davant de les denominades [[(13)fallida de mercat|fallades de mercado]]; així postula que l'evidència científica assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduït pel benestar de la societat.
== La teoria ==
Un economista cridat [[(14)James McGill Buchanan|James M. Buchanan]] va descobrir que era possible l'aplicació i l'extensió de la [[(15)|teoria econòmica]] a les opcions polítiques i governamentals; trobant a més que era possible estendre l'esmentada teoria a les decisions dels [[(16)ciutadà|ciutadans]] per a efectes de fer possible l'elecció entre les diverses opcions existents al [[(17)|mercat]] [[(18)|polític]]. L'esmentat descobriment li va valer el [[(19)premi Nobel|Premi nobel]] d'economia en [[1986]].
A més, i com a resultat de l'anàlisi abans necessitada, Buchanan va realitzar un descobriment que també sembla una veritat de perogrullo: Les decisions polítiques, que són les realitzades pels estaments de l'Estat encarregats del maneig estatal, necessàriament generen costos als particulars i a la societat en el seu conjunt. Així mateix, les decisions polítiques no li costen a l'Estat com a tal, sinó a tots els que es troben sota el domini de l'esmentat estat. El cost de la presa de decisió es convertia llavors en un factor que influeix decididament en l'eficiència i els efectes de la decisió política.
== El rol de la constitució ==
En aquest ordre d'idees, són les [[(21)constitució|constitucions]] dels Estats les encarregades de fer possible l'esmentat control. Això, que també sembla una veritat evident, no s'ha tingut en compte en la majoria dels països en els quals hi ha una norma constitucional més o menys coherent. I és que en realitat lluny de configurar - i/o de regular adequadament - mecanismes de fiscalització entre electors i governs, les constitucions polítiques de les diverses nacions elaboren únicament controls a l'interior de l'Estat, emparats en el concepte de separació de poders, concepte que resulta ser un pressupost necessari, però que no resulta ser suficient per conjurar la possibilitat d'un règim autoritari.
=== El comportament del funcionari públic ===
I és que, una vegada aplicada l'anàlisi econòmica al comportament del [[(22)|funcionari]] públic, hem de concloure necessàriament que aquest, com ser racional, busca maximitzar la [[(23)|utilitat]] del seu càrrec, és a dir, obtenir el màxim profit del mateix. I, com a resultat d'això quan el funcionari és un polític amb un càrrec important, aquest buscarà crear les condicions adequades per poder ser reelegit, així com procurar elevar la quota de [[(24)|poder]] de la que gaudeix. Com a evident conseqüència d'això, nosaltres hem de deduir que l'Estat tendeix necessàriament a elevar el poder material de què gaudeix. Es resulta llavors una [[(25)|utopia]] considerar que l'[[(26)|Estat]], podrà controlar-se a si mateix de manera espontània, encara que hi hagi en el seu interior mecanismes de [[(27)|fiscalització]] entre els òrgans que el componen.
== es Vegi també ==
* [[(28)| interès públic]]
* [[(29)| nova economia política]]
* [[(30)| teoria de l'elecció racional]]
* [[(31)Burocràcia| burocràcia]]
* [[(32)| bé comú (economia política)]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.eumed.net/libros/2005/efb/11j.htm La Teoría de la Elección Pública o Public Choice]
* [http://www.uv.es/ecoinst/ipe/cuadern96.pdf Sobre l'enfocament de l'Elecció Pública Positiva i l'Economia Política Constitucional: potencialitats i limitacions]
* [http://www.cadep.ufm.edu.gt/ Centre per a l'Anàlisi de les Decisions Públiques -Public Choice-], de la [[(33)|Universitat Francisco Marroquín]] de Guatemala
* [http://www.elindependent.org/temas/list.asp?subId=58 Elecció pública], articles de l'[[(34)|Independent Institute]]
[[Categoría:Política econòmica]]
| 