Teoria de l'elecció pública: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot intercalant text original amb text traduït
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|es|Teoría de la elección pública}}
La '''teoría de la elección u opción pública''' (''Public choice theory''), trata de ligar la [[economía]] con la [[política]] a través del [[Estado]], entendido como la suma de voluntades [[individual]]es, para saber cuales son los factores que determinan cuales son las políticas que elige el Estado de entre las diferentes opciones que a este se le presentan. Se divide en Elección Pública Positiva que estudia las [[decisión|decisiones]] colectivas o públicas de los agentes políticos, y en Economía Política Constitucional que pretende desarrollar un marco institucional que aminore el [[poder político]] frente a la [[sociedad civil]].
 
La '''teoria de l'elecció o opció pública''' (''Public choice theory''), tracta de lligar l'[[economia]] amb la [[política]] a través de l'[[Estat]], entès com la suma de voluntats [[individu|individuals]], per saber cualesquins són els factors que determinen cualesquines són les polítiques que elegeixtria l'Estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en Elecció Pública Positiva, que estudia les [[decisions]] col·lectives o públiques dels agents polítics, i en Economia Política Constitucional, que pretén desenvolupar un marc institucional que disminueixi el [[poder polític]] davant la [[societat civil (sociologia)|societat civil]].
 
Partint de l'[[individualisme metodològic]], sosté la [[premissa]] que el comportament dels [[burocràcia|buròcrates]] i [[polítics]] és maximizadormaximitzador del [[pressupost públic]], atès que principalment buscanttracten de satisfer els seus propis interessos, i després busquéscerquen el benestar social. A més, estudia les eleccions fora del mercat, és a dir, eleccions com a procés social que involucra els individus, independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i públiques.
 
En general, estudia les "falladeserrades del govern" com una resposta davant delsd'aquells quique sostenen que el [[govern]] ha d'intervenir davant de les denominades [[fallida de mercat|falladesfallides de mercadomercat]]; així postula que l'evidència científica assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduït pel benestar de la societat.
 
Partiendo del [[individualismo metodológico]], sostiene la [[premisa]] que el comportamiento de los [[burócrata]]s y [[político]]s es maximizador del [[presupuesto público]] principalmente buscando sus propios intereses y después buscara el bienestar social. Además estudia las elecciones fuera del mercado, es decir, elecciones como proceso social que involucra a los individuos independientemente de su voluntad para tomar decisiones colectivas y públicas.
 
Partint de l'[[individualisme metodològic]], sosté la [[premissa]] que el comportament dels [[burocràcia|buròcrates]] i [[polítics]] és maximizador del [[pressupost públic]] principalment buscant els seus propis interessos i després busqués el benestar social. A més estudia les eleccions fora del mercat, és a dir, eleccions com a procés social que involucra els individus independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i públiques.
 
 
 
En general, estudia los "fallos del gobierno" como una respuesta ante quienes sostienen que el [[gobierno]] debe intervenir ante los denominados [[fallo de mercado|fallos de mercado]]; así postula que la evidencia científica señalaría al gobierno -y no al mercado- como el ente que debe ser limitado o reducido por el bienestar de la sociedad.
 
En general, estudia les "fallades del govern" com una resposta davant dels qui sostenen que el [[govern]] ha d'intervenir davant de les denominades [[fallida de mercat|fallades de mercado]]; així postula que l'evidència científica assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduït pel benestar de la societat.
 
 
 
== La teoría ==
 
== La teoria ==
Un economista llamado [[James M. Buchanan]] descubrió que era posible la aplicación y la extensión de la [[teoría económica]] a las opciones políticas y gubernamentales; encontrando además que era posible extender dicha teoría a las decisiones de los [[ciudadano]]s para efectos de hacer posible la elección entre las diversas opciones existentes en el [[mercado]] [[político]]. Dicho descubrimiento le valió el [[premio Nobel]] de economía en [[1986]].
 
Un economista cridatanomenat [[James McGill Buchanan|James M. Buchanan]] va descobrir que era possible l'aplicació i l'extensió de la [[teoria econòmica]] a les opcions polítiques i governamentals; trobantva fer notar, a més, que era possible estendre l'esmentada teoria a les decisions dels [[ciutadà|ciutadans]] per aals efectes de fer possible l'elecció entre les diverses opcions existents al [[mercat]] [[polític]]. L'esmentat descobriment li va valer el [[premi Nobel|Premi nobel]] d'economia enel [[1986]].
 
A més, i com a resultat de l'anàlisi abans necessitadaesmentada, Buchanan va realitzar un descobriment que també sembla una veritat de perogrulloòbvia: Les decisions polítiques, que són les realitzades pels estaments de l'Estat encarregats del maneiggestionar l'aparell estatal, necessàriament generen costos als particulars i a la societat en el seu conjunt. Així mateix, les decisions polítiques no li costen a l'Estat com a tal, sinó a tots els que es troben sota el domini de l'esmentat estat. El cost de la presa de decisió es convertiaconvertiria, llavors, en un factor que influeix decididament en l'eficiència i els efectes de la decisió política.
 
Com a resultat de la constatació referida en els paràgrafs precedents, i jadonats que els Estats administren béns i fons, els quals per definició són públics, el poble hauria de tenir la possibilitat de recórrer a mecanismes previstos per la llei i d'obligatori compliment, que li permetinpermetessin de controlar i intervenir en les decisions dels actors públics.
 
La teoria abans referida resulta important per comprendre diversos fenòmens polítics i jurídics que es donen en la realitat. Així mateix, permet entendre la raó per la qual les normes jurídiques constitucionals s'han d'elaborar de tal manera que permetin un adequat control del comportament de l'Estat per part de l'electorat i, a més, permet entendre també perquè l'esmentat control resulta indispensable.
Además, y como resultado del análisis antes precisado, Buchanan realizó un descubrimiento que también parece una verdad de perogrullo: Las decisiones políticas, que son las realizadas por los estamentos del Estado encargados del manejo estatal, necesariamente generan costos a los particulares y a la sociedad en su conjunto. Asimismo, las decisiones políticas no le cuestan al Estado como tal, sino a todos los que se encuentran bajo el dominio de dicho estado. El costo de la toma de decisión se convertía entonces en un factor que influye decididamente en la eficiencia y los efectos de la decisión política.
 
A més, i com a resultat de l'anàlisi abans necessitada, Buchanan va realitzar un descobriment que també sembla una veritat de perogrullo: Les decisions polítiques, que són les realitzades pels estaments de l'Estat encarregats del maneig estatal, necessàriament generen costos als particulars i a la societat en el seu conjunt. Així mateix, les decisions polítiques no li costen a l'Estat com a tal, sinó a tots els que es troben sota el domini de l'esmentat estat. El cost de la presa de decisió es convertia llavors en un factor que influeix decididament en l'eficiència i els efectes de la decisió política.
 
 
 
Como resultado de la constatación referida en los párrafos precedentes, y dado que los Estados administran bienes y fondos, los cuales por definición son públicos, el pueblo debería tener la posibilidad de recurrir a mecanismos previstos por la ley y de obligatorio cumplimiento, que le permitan controlar e intervenir en las decisiones de los actores públicos.
 
Com a resultat de la constatació referida en els paràgrafs precedents, i ja que els Estats administren béns i fons, els quals per definició són públics, el poble hauria de tenir la possibilitat de recórrer a mecanismes previstos per la llei i d'obligatori compliment, que li permetin controlar i intervenir en les decisions dels actors públics.
 
 
 
La teoría antes referida resulta importante para comprender diversos fenómenos políticos y jurídicos que se dan en la realidad. Asimismo, permite entender la razón por la cual las normas jurídicas constitucionales deben elaborarse de tal forma que permitan un adecuado control del comportamiento del Estado por parte del electorado y además permite entender también porque dicho control resulta indispensable.
 
La teoria abans referida resulta important per comprendre diversos fenòmens polítics i jurídics que es donen en la realitat. Així mateix, permet entendre la raó per la qual les normes jurídiques constitucionals s'han d'elaborar de tal manera que permetin un adequat control del comportament de l'Estat per part de l'electorat i a més permet entendre també perquè l'esmentat control resulta indispensable.
 
 
 
== El rol de la constitución ==
 
== El rol de la constitució ==
En este orden de ideas, son las [[constitución|constituciones]] de los Estados las encargadas de hacer posible dicho control. Ello, que también parece una verdad evidente, no se ha tenido en cuenta en la mayoría de los países en los cuales existe una norma constitucional más o menos coherente. Y es que en realidad lejos de configurar - y/o de regular adecuadamente - mecanismos de fiscalización entre electores y gobiernos, las constituciones políticas de las diversas naciones elaboran únicamente controles al interior del Estado, amparados en el concepto de separación de poderes , concepto que resulta ser un presupuesto necesario, pero que no resulta ser suficiente para conjurar la posibilidad de un régimen autoritario.
 
En aquest ordre d'idees, són les [[constitució|constitucions]] dels Estats les encarregades de fer possible l'esmentat control. Això, que també sembla una veritat evident, no s'ha tingut en compte en la majoria dels països en els quals hi ha una norma constitucional més o menys coherent. I és que en realitat lluny de configurar - i/o de regular adequadament - mecanismes de fiscalització entre electors i governs, les constitucions polítiques de les diverses nacions elaboren únicament controls a l'interior de l'Estat, emparats en el concepte de separació de poders, concepte que resulta ser un pressupost necessari, però que no resulta ser suficient per conjurar la possibilitat d'un règim autoritari.
 
 
 
=== El comportamiento del funcionario público ===
 
=== El comportament del funcionari públic ===
Y es que, una vez aplicado el análisis económico al comportamiento del [[funcionario]] público, debemos concluir necesariamente que éste, como ser racional, busca maximizar la [[utilidad]] de su cargo, es decir, obtener el máximo provecho del mismo. Y, como resultado de ello cuando el funcionario es un político con un cargo importante, éste va a buscar crear las condiciones adecuadas para poder ser reelegido, así como procurar elevar la cuota de [[poder]] de la que goza. Como evidente consecuencia de ello, nosotros debemos deducir que el Estado tiende necesariamente a elevar el poder material del que goza. Resulta entonces una [[utopía]] considerar que el [[Estado]], podrá controlarse a sí mismo de manera espontánea, aunque existan en su interior mecanismos de [[fiscalización]] entre los órganos que lo componen.
 
I és que, una vegadacop aplicada l'anàlisi econòmica al comportament del [[funcionari]] públic, hem de concloure necessàriament que aquest, com sera ésser racional, busca maximitzar la [[utilitat]] del seu càrrec, és a dir, obtenir el màxim profit del mateixd'aquest. I, com a resultat d'això, quan el funcionari és un polític amb un càrrec important, aquest buscarà crear les condicions adequades per poder ser reelegit, així com per procurar elevar la quota de [[poder]] de la quequal gaudeix. Com a evident conseqüència d'això, nosaltres hem decal deduir que l'Estat tendeix necessàriament a elevar el poder material de què gaudeix. EsResulta, resulta llavorsdoncs, una [[utopia]], considerar que l'[[Estat]], podrà controlar-se a si mateix de manera espontània, encara que hi hagi, en el seu interior, mecanismes de [[fiscalització]] entre els òrgans que el componen.
 
== es VegiVegeu també ==
 
* [[ interèsInterès públic]]
 
* [[ novaNova economia política]]
== Véase también ==
* [[ teoriaTeoria de l'elecció racional]]
 
* [[Burocràcia| burocràcia]]
== es Vegi també ==
* [[ comú (economia política)]]
* [[Interés público]]
 
* [[ interès públic]]
* [[Nueva economía política]]
 
* [[ nova economia política]]
* [[Teoría de la elección racional]]
 
* [[ teoria de l'elecció racional]]
* [[Burocracia]]
 
* [[Burocràcia| burocràcia]]
* [[Bien común (Economía política)]]
 
* [[ bé comú (economia política)]]
 
 
 
== Enlaces externos ==
 
== Enllaços externs ==
Linha 99 ⟶ 46:
 
* [http://www.elindependent.org/temas/list.asp?subId=58 Elecció pública], articles de l'[[Independent Institute]]
 
 
 
 
[[Categoria:Macroeconomia]]
[[Categoria:Casos de corrupció]]
[[Categoria:Democràcia]]
[[Categoria:Lògica]]
[[Categoria:Investigació operativa]]
[[Categoria:Estadística]]
[[Categoria:Liberalisme]]
[[Categoría:Política económica]]
[[Categoría:Teorías políticas]]
[[Categoría:Hacienda pública]]
[[Categoría:Teoría de la decisión]]
[[Categoría:Conceptos liberales]]
 
 
{{BuenoAB|zh}}
 
[[ar:نظرية الخيار العام]]