Llengües indoàries mitjanes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'eliminació |
referència duplicada |
||
Línia 5:
Les [[llengües indoàries]] és classifiquen comunament en tres grans grups (antigues, mitges i noves), una classificació lingüística i no estrictament cronològica, ja que el [[sànscrit]] clàssic va coexistir amb les llengües vernacles indoàries mitges. Algunes de les seves característiques lèxiques i morfològiques delaten el fet de que no són una continuació directe del [[sànscrit]] {{lang|sa|Ṛgvedic}}, la base principal del sànscrit clàssic, sinó que descendeixen de dialectes que, malgrat tenir moltes similituds, eren diferents del {{lang|sa|Ṛgvedic}} i en alguns aspectes fins i tot més primitius.
L’etapa de indoària mitjana es creu que es va estendre durant més d’un miler d’anys en el 600 aC i el 1000 dC, i sovint es divideix en tres o quatre subdivisions principals. La primera etapa es representada per les inscripcions d’[[Asoka]] (vers 250 aC) i en el [[Pali|pāli]] (utilitzat en les escriptures [[budistes]]) i l’[[Ardhamagadhi|ardhamāgadhī]] (utilitzat en les escriptures [[jainistes]]). L’etapa mitjana es representada per diversos [[pràcrit|pràcrits]], especialment el [[sauraseni]], el [[maharashtri]] i el [[magadhi]]. L’ultima etapa es representada pels dialectes [[Apabhramsha|apabhraṃśa]] del segle VI i posteriors, que precedeixen a les llengües indoàries modernes <ref name="oberlies">{{en}} Oberlies, Thomas, ''Aśokan Prakrit and Pali''. <u>The Indo-Aryan Languages</u> Ed. George Cardona, Dhanesh Jain: Routledge Language Family Series, 2003.</ref><ref name="Shapiro, Hindi">Shapiro, ''Hindi.''</ref> (per exemple, el [[braj bhasha]]).
==Fonologia i morfologia==
Línia 34:
* L’ús de terminacions de l’actiu en el passiu.
En el vocabulari, les llengües indoàries mitges depenen principalment del indoari antic, amb l’addició d’unes poques paraules anomenades 'deśī' , sovint d’origen incert.<ref
==Innovació==
| |||