Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 8 anys
cap resum d'edició
El pèl és una continuació de la pell cornificada, formada per una fibra de queratina i constituïda per una arrel i una tija. Es forma en un fol.licle de la dermis, i constitueix el tret característic de la pell prima o fina. La diferència entre la queratina de la capa còrnia i la queratina del pèl és que als cabells les cèl lules queden unides sempre unes amb les altres, donant lloc a una queratina més dura. Cadascun dels pèls consisteix en una arrel situada en un fol.licle pilós i en una tija que es projecta cap amunt per sobre de la superfície de l'epidermis. L'arrel s'engrandeix a la base. La zona papilar o papil la dèrmica està composta de teixit conjuntiu i vasos sanguinis, que proporcionen al pèl les substàncies necessàries per al seu creixement.
{{confusió|Pelatge}}
[[Fitxer:Pell.jpg|thumb|Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un [[fol·licle pilós]], una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia.]]
El '''pèl''' (també dit '''cabells''' quan cobreix el cap dels [[humans]]) és una estructura que apareix a la [[pell]] dels [[animals]] [[vertebrats]] [[mamífers]]. És format per restes de cossos [[cèl·lula|cel·lulars]] amb un alt contingut de la [[proteïna]] [[queratina]]. En les plantes també s'anomenen pèls als [[tricoma|tricomes]], tot i que són formats per cel·lulosa i no tenen res a veure amb els pèls animals. En els mamífers no humans, el conjunt de pèls s'anomena [[pelatge]] i en les plantes [[indument]].
 
El pèl es distribueix a tota la superfície corporal excepte en les superfícies palmoplantares, el melic i les mucoses. En un adult el nombre aproximat de pèls és d'uns cinc milions, repartint-se en forma desigual al llarg del cos. Al cap hi ha al voltant d'un milió, trobant-se entre 100.000 i 150.000 en el cuir cabellut.
Quan un pèl s'inclina naturalment en una direcció es fa servir la frase '''a pèl'''.<ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0235954&BATE=a%20p%E8l|títol=a pèl |consulta= 21 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref>
 
'''GÈNERES DE CABELL'''
==Composició (enllaços)==
-El pèl és una estructura epidèrmica amb forma de filament flexible, constituïda per cèl lules queratinitzades, que emergeix de manera obliqua cap a l'exterior de la pell.
El cabell està format aproximadament d’un 80% de [[ceratina]] mentre que el 20% restant hi trobem lípids, aigua, pigments, sals minerals i oligoelements. La ceratina com que es tracta d’una proteïna, s’ha anat formant amb '''enllaços amídics o peptídics'''.
-El pèl es distribueix per tota la superfície corporal excepte en el palmell de les mans, el palmell dels peus, el melic, els mugrons, la mucosa oral i genital i la tercera falange dels dits.
Aquests enllaços són els més forts i solament es trenquen amb l’aplicació de pH extrem, és a dir, pH<2 i pH>12 o bé malmetent l’estructura del cabell, com per exemple tallant-lo, cremant-lo...a més a més, l’aminoàcid que es repeteix més vegades en l’estructura de la ceratina és la cisteïna que conté sofre en la seva pròpia estructura, doncs, és normal que al llarg de la cadena α-ceratina es puguin anar formant '''enllaços o ponts disulfur'''.
-En un adult el nombre aproximat de pèls és de cinc milions, repartint-de manera desigual al llarg del cos. Al cap hi ha al voltant d'un milió, trobant-se entre 100.000 i 150.000 en el cuir cabellut.
-El color del pèl ve determinat genèticament per la presència del pigment anomenat melanina.
-Els tipus de pèl. Es diferencien tres tipus de pèl en funció de la longitud que poden assolir i la seva flexibilitat:
 
1. Pèls llargs i flexibles: els cabells, la barba, el bigoti, el borrissol de les aixelles, i del pubis.
Aquests enllaços són més febles que els amídics i es trenquen amb substàncies reductores com tiols, sulfits, les quals es troben en líquids de permanents o depilatoris químics i gràcies a l’acció reductora que tenen fan possible els canvis de forma permanents. Per una altra banda, aplicant petits canvis de pH es poden trencar els '''ponts salins''' que es formen entre àtoms de la ceratina que s’han carregat positivament i/o negativament i per últim, també trobem els '''ponts d’hidrogen''', que es trenquen de manera molt senzilla quan es mullen els cabells...
2. Pèls curts i rígids: les celles, les pestanyes, els pèls del nas i els pèls de les orelles.
3. Pèls de longitud i flexibilitat variable.
 
===Llista d'enllaços===
*Enllaç amídic o peptídic <math>O=C-NH \,</math> (entre aminoàcids contigus)
 
'''ALATOMÍA DEL CABELL'''
*Enllaç disulfur <math>- S-S- \,</math>
Glàndula sebàcia i fol licle pilós.
*Ponts salins <math>H_3N^+ --- ^-OOC \,</math>
*Ponts Hidrogen <math>C=O --- H \,</math>
 
Anatòmicament el cabell presenta la mateixa estructura que qualsevol altre tipus de pèl, encara que la implantació a la pell és més profunda que a la resta, ja que el fol licle arriba fins a la hipodermis. Les glàndules sebàcies són òrgans secretors exocrins que produeixen una substància grassa anomenada sèu i desemboquen dins de cada fol licle. Es situen a la part mitjana de la dermis associades al fol licle pilós al qual es van a desembocar. Les glàndules sebàcies es distribueixen per tota la pell, excepte en les regions palmoplantares, i són molt abundants en el cuir cabellut, a la cara ia la zona superior del pit, al pubis i en la aixelles
== Referències ==
{{Referències}}
 
Hi ha fibres musculars llises associades a cada pèl (múscul erector del pèl). La contracció dels músculs fa que el pèl es Erice, canviant així el seu angle en relació amb la pell. Aquest procés incrementa les possibilitats aïllants de la coberta del pèl, proporcionant així un millor abric contra el fred. .
[[Fitxer:Menschenhaar 200 fach.jpg|thumb|esquerra|Pèl humà ampliat 200 cops.]]
 
En els fol.licles pilosos de les aixelles i zones genitals existeixen també glàndules sudorípares apocrines, són les responsables en part de l'olor corporal característic de cada persona.
{{Parts del cos}}
{{esborrany de mamífer}}
 
La tija comprèn tres capes. La medul.la, que consisteix en cèl lules queratinitzades, laxament unides, i que és present només en els pèls més gruixuts (pèl de guàrdia). L'espai intercel.lular està ple d'aire. La medul està envoltada de l'escorça, fortament adherida. En l'escorça o còrtex és la part intermèdia del pèl, es fixen la majoria dels grànuls de pigment. La seva superfície es troba coberta amb un tegumento, en el qual les cèl lules poden estar adherides o bé separades en les porcions terminals, formant escates.
{{ORDENA:Pel}}
[[Categoria:Pèl]]
 
La cutícula és la part més externa i està fortament adherida al còrtex, envoltant. Està formada per 5-7 capes de cèl lules transparents amb forma de làmina, que es disposen unes amb les altres.
[[am:ፀጉር]]
 
[[an:Pelo]]
El pèl pateix contínues modificacions. Quan acaba de créixer, la reproducció de les cèl lules indiferenciades de la base del fol licle també s'atura, l'arrel es fa progressivament més estreta, i les cèl lules que es troben damunt de la papil pateixen un procés de cornificació. Finalment, l'arrel se separa de la papil del pèl, i aquest cau. Abans que es desprengui, s'inicia la formació d'un nou pèl a la base del fol licle.
[[ar:شعر (تشريح)]]
 
[[arc:ܡܙܬܐ]]
 
[[ay:Ñik'uta]]
'''FASES DE CREIXEMENT'''
[[bg:Коса]]
El pèl no creix de manera indefinida, sinó que té un creixement cíclic, al que se li diu cicle pilós. Cada fol licle posseeix el seu propi cicle, independent dels que hagi al seu voltant.
[[bn:চুল]]
 
[[chr:ᎤᏍᏗᏰᎬ]]
* Fase anàgena o Anaga: En aquesta fase el pèl està enganxat a la papil, neix i creix. Dura entre 4 i 6 anys, encara que normalment es pren com a valor mitjà tres anys. La forma del fol licle en aquesta fase és similar a la d'una ceba, més ampla a la base que a la tija. El pèl creix sense parar pel fet que les cèl lules de la matriu del fol.licle es divideixen per mitosi constantment.
[[cs:Vlas]]
* Fase catàgena o Catagen: És una fase de transició. S'estén unes 3 setmanes, durant els quals el creixement s'atura i es separa de la papil, cessant l'activitat de les cèl lules de la matriu, inclòs els melanocitos.El bulb pren un aspecte cilíndric.
[[cy:Blew]]
* Fase telògena o Telogen: És la fase del descans i de caiguda dels cabells, dura uns 3 mesos. L'arrel del pèl pren un aspecte de llumí i roman inserit en el fol licle
[[da:Hår]]
 
[[de:Haar]]
'''FUNCIONS DEL CABELL'''
[[diq:Porr]]
Funció de protecció: El cabell protegeix el cuir cabellut del sol i del fred. Les celles i les pestanyes protegeixen els ulls de la suor que pogués caure del front, els pèls del nas impedeixen l'entrada a les fosses nasals de pols, partícules que pugui contenir l'aire. També serveix per a l'amortiment de cops i rascades. Dificulta les picades d'insectes i millora el control de la temperatura corporal mitjançant dissipació.
[[el:Τρίχα]]
 
[[en:Hair]]
Funció estètica: En tota les cultures el pèl ha tingut major o menor grau de cura i importància. Des de la seva pentinat, rentat, recollit i adornat .. fins a la total afaitat. La molta o poca presència de pèl ha estat un símbol estètic de múltiples significats: fortalesa, saviesa, experiència, virilitat / feminitat, llibertat, esclavitud, moda, religió, poder adquisitiu, estament social, ideologia polític-filosòfica ..
[[eo:Haro]]
 
[[es:Pelo]]
 
[[eu:Ile]]
'''TIPUS DE PÈL'''
[[fa:مو]]
En sentit unitari (és a dir, pel que fa a cada pèl), pot haver d'ells diferents tipus:
[[fi:Karva]]
 
[[fiu-vro:Karv]]
-Pèl de coberta, guàrdia o gerra: és el pèl més llarg i recte, amb una terminació en punta, aquest tipus de pèl impedeix que s'escapi la calor.
[[fr:Pilosité humaine]]
-Sota pell o esborra: serveix per a l'aïllament tèrmic, ja que és molt dens, permet l'intercanvi tèrmic cap a l'exterior, o bé ho impedeix.
[[ga:Gruaig]]
-Sensorial o vibrisas: està proveït de pits vasculars i fibres nervioses que envolten la base del fol licle pilós, pel que tenen una funció sensorial.
[[gd:Falt]]
 
[[gl:Cabelo]]
 
[[gn:Tague]]
 
[[gu:વાળ]]
'''QUALITATS DEL CABELL'''
[[he:שיער]]
Les qualitats del cabell es deuen a l'estructura filamentosa de la queratina. Són: elasticitat, resistència, i porositat.
[[hi:बाल]]
 
[[hr:Kosa]]
 
[[ht:Cheve]]
És l'habilitat que té el cabell per estirar-se i tornar a la seva forma natural sense trencar-se. En la majoria dels procediments químics de bellesa, per exemple: tints, decoloració o ondulació es fa la prova d'elasticitat per a no sobreprosesar el cabell.
[[hu:Haj]]
 
[[id:Rambut]]
 
[[ik:Nuyaq]]
El pèl és fort perquè les cèl.lules cuticulares estan unides entre si, amb una substància química complexa que actua com ciment i les manté també unides al còrtex.
[[io:Pilo]]
 
[[is:Hár]]
El cabell és resistent a:
[[it:Capelli]]
 
[[iu:ᓄᔭᐃᑦ/nujait]]
A) El trencament. Un cabell sa pot suportar una càrrega de 50-100 g. Es pot veure alterada per alguns agents químics.
[[ja:毛 (動物)]]
 
[[jv:Rambut]]
B) La calor. Un cabell resisteix temperatures de 140 ° C quan està sec, quan està mullat resisteix fins a 200 º C.
[[ka:თმა]]
 
[[kk:Шаш]]
C) La putrefacció. L'estructura de la queratina i el seu contingut en sofre fan el cabell molt resistent.
[[ko:털]]
 
[[kv:Си]]
D) Els canvis de PH. Quan la fibra capil lar es sotmet a solucions àcides extremes o alcalines extremes es debilita.
[[la:Pilus]]
 
[[lt:Plaukas]]
 
[[lv:Mati]]
El cabell sec no és un bon conductor de l'electricitat i presenten una alta resistència elèctrica. quan s'aplica pentinat o raspallat dels cabell acumulen electricitat estàtica i es repelen entre si. Per evitar això s'aconsella:
[[ml:മുടി]]
 
[[mr:केस]]
-No utilitzar pintes de material plàstic.
[[ms:Rambut]]
 
[[ne:कपाल]]
-Humitejar lleugerament el cabell.
[[nl:Haar (zoogdier)]]
 
[[no:Hår]]
-Utilitzar condicionadors que recobreixin el cabell.
[[pag:Buek]]
 
[[pam:Buak]]
-Tenir un protector a la mà per a cada ocasió.
[[pi:केसा]]
 
[[pl:Włos]]
-No raspallar el cabell quan has caminat al sol ja que acumula més electricitat.
[[pnb:وال]]
 
[[pt:Pelo]]
 
[[qu:Chukcha]]
 
[[ro:Păr]]
Prositat: És la capacitat que té el cabell d’absorbir líquids. L’absorció d’aigua produeix un inflament de la fibra amb un increment d’un 15-20% en el diàmetre i només un 0,5-1% en la seva longitud.
[[ru:Волосы]]
 
[[sa:केशः]]
El pèl mullat és una mica més llarg que sec i més esponjós.
[[sh:Kosa]]
 
[[simple:Hair]]
L’absorció d’aigua i l’inflamen de la fibra depenen sobretot del pH del medi. El pH alcalí afavoreix l’inflamen de la fibra capil•lar.
[[sk:Chlp (cicavce)]]
[[sl:Las]]
[[so:Tin]]
[[sr:Коса]]
[[su:Rambut]]
[[sv:Hår]]
[[te:వెంట్రుక]]
[[tg:Мӯй]]
[[th:ผม]]
[[tl:Buhok]]
[[tr:Saç]]
[[ug:چاچ]]
[[uk:Волосся]]
[[ur:بال]]
[[vec:Caveji]]
[[vi:Lông]]
[[yi:האר]]
[[yo:Irun]]
[[zh:頭髮]]
[[zh-yue:毛]]
1

modificació