|
== Trajectòria ==
Se dio de morros contra el suelo al salir de la bagina de su putasa madre ;)
La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el [[1592]], en un escrit pòstum del dramaturg [[Robert Grenne]]. [[Grenne]] fa referència a Shakespeare en les frases : "Cor de tigre embolcallat en pell d'actor.", i "Es pensa que és l'únic sacsejaescenes del país." És una al·lusió a l'obra ''[[Enric VI (Shakespeare)|Enric VI]]'', amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la [[pesta]] va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: ''[[Venus i Adonis]]'' i ''[[El rapte de Lucrècia]]''. També va escriure dues comèdies d'enginy i elegància artificiosos: ''[[Penes d'amor perdudes]]'' i ''[[Els dos gentilhomes de Verona]]''.
Amb la reobertura dels teatres el [[1594]], Shakespeare s'associa a la companyia de [[Lord Chamberlain]]. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà ''[[Romeo i Julieta]]'', ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'', ''[[Ricard II]]'', ''[[El mercader de Venècia]]'' i ''[[L'amansiment de la fúria]]''. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l'acció mateixa.
És també un temps en què els anys d'optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L'autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres [[dramaturgs]]. Així, Shakespeare optarà per escriure [[comèdies romàntiques]] on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu.
[[Fitxer:Hw-shakespeare.png|thumb|William Shakespeare]]
A més, el govern prohibeix que s'escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temàtica però situant-la a [[Roma]]. Així, [[Juli Cèsar]], el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes tràgics, és la primera de les seves obres de tema romà.
Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d'ànim perplex, un humor molt "negre" i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.
Quan mor la reina [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet]], [[Jaume I d'Anglaterra|Jaume I]], el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d'aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que es palesa en ''[[Macbeth]]'', ''[[Otel·lo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Timó d'Atenes]]'', ''[[Antoni i Cleopatra]]'' i ''[[Coriolà]]''.
El [[1608]], l'autor [[Richard Burbage]] obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de [[tragèdia]], [[comèdia]] i [[drama líric]], copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. ''[[Cimbelí]]'', ''[[Conte d'hivern]]'' i ''[[La tempesta]]'' són obres que presenten situacions romàntiques.
En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d'obres més: ''[[Enric VIII (Shakespeare)|Enric VIII]]'' i ''[[Els dos nobles cosins]]''.
== La poesia ==
|
