Regionalisme crític (arquitectura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
Frampton va fer part de la seva opinió a « ''{{lang|en|Towards a Critical Regionalism: Six points of an architecture of resistance}}'' ». Hi evoca la pregunta de [[Paul Ricoeur]]: com ser modern i tornar a les fonts, com revifar una vella civilització adormida i participar en la civilització universal? Segons Frampton, el regionalisme crític hauria d'adoptar de manera crítica l'Arquitectura Moderna per les seves qualitats progressistes universals, però al mateix temps hauria de considerar formulacions atentes al context. L'accent hauria de ser portat sobre la topografia, el clima, la llum, sobre les formes tectòniques més aviat que l'escenografia i sobre el sentit tàctil més aviat que visual. Al seu llibre, Frampton recurre a la [[fenomenologia]] per assentar els seus arguments.
Dos exemples que Frampton va abordar breument són el treball de [[Jørn Utzon]] i d'[[Alvar Aalto]]. Segons Frampton, l'[[Església Bagsvaerd]] d'Utzon (1973-6) prop de Copenhaguen és una tímida síntesi entre la civilització universal i una cultura ètnica. Això és revelat per la closca exterior racional, modular, neutra i econòmica, que en part és prefabricada en formigó (és a dir en referència amb una civilització universal), respecte a la closca interior en formigó armat, concebuda a mesura, sense preocupació d'economia i orgànica, significant, amb el seu domini de la llum, un espai sagrat i de múltiples referències transculturals. Frampton no veu antecedent en la cultura occidental però els trobaria més aviat a les teulades de les [[pagoda|pagodes]] xineses (és a dir en referència a una cultura ètnica). En el que concerneix Aalto, Frampton parla de l'[[Ajuntament de Säynätsalo]] (1952) en maons vermells que es pot, segons ell, assimilar a una resistència al domini tecnològic universal, però també s'hi pot veure un joc sobre les qualitats tàctils que ofereixen els materials; per exemple sentint la fricció entre el sòl de les escales en maons i el parquet en
Tal com ho han proposat Tzonis i Lefaivre, el regionalisme crític no necessita sortir directament del context, però més aviat alguns elements poden ser aïllats en el seu context i ser utilitzats d'una manera inèdita. L'objectiu seria llavors de fer conscients la perturbació i la pèrdua de l'indret que són ja un fet complert, per la reflexió i l'autoavaluació.
| |||