Comtat (edat mitjana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sco:Coonty
Cap resum de modificació
Línia 1:
Un '''comtat''' era un [[territori]] governat per un [[comte]] a l'[[edat mitjana]]. Era la principal demarcació [[Administració pública|administrativa]] i de [[govern]] a l'[[Imperi carolingi]]. Inicialment va rebre el [[Nom comú|nom]] de ''pagus'' o pau i de ''territorium''. El '''comtat''' era dividit en vegueries comtals, que podien coincidir amb el terme d'un [[castell]] termenat o amb el d'una [[vall]].
 
EnA la [[Gòtia]], posteriorment [[Catalunya Vella]], en l'època [[imperi carolingi|època carolíngia]] hies haviarepartia entre els comtats de [[comtatComtat dedel Rosselló|comtats de |Rosselló]], [[Comtat de Conflent|Conflent]], [[Comtat de Peralada|Peralada]], [[Comtat d'Empúries|Empúries]], [[Comtat de Besalú|Besalú]], [[Comtat de Girona|Girona]], [[Comtat d'Osona|Osona]], [[Comtat de Manresa|Manresa]], [[Comtat de Berga|Berga]], [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]], [[Comtat d'Urgell|Urgell]], [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Pallars|Pallars]] i [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]]. A la [[baixa edat mitjana]] es crearen alguns nous '''comtats''' arran d'una concessió [[rei|reial]], com, per exemple, el de [[Comtat de Cardona|Cardona]] o el de [[Comtat de Prades|Prades]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 ISBN 84-297-4706-0, plana 81.</ref>
Era la principal demarcació [[Administració pública|administrativa]] i de [[govern]] a l'[[Imperi carolingi]].
 
Inicialment va rebre el [[Nom comú|nom]] de ''pagus'' o pau i de ''territorium''.
 
==Els comtats a Catalunya==
En l'[[carolingi|època carolíngia]] hi havia els [[comtat de Rosselló|comtats de Rosselló]], [[Comtat de Conflent|Conflent]], [[Comtat de Peralada|Peralada]], [[Comtat d'Empúries|Empúries]], [[Comtat de Besalú|Besalú]], [[Comtat de Girona|Girona]], [[Comtat d'Osona|Osona]], [[Comtat de Manresa|Manresa]], [[Comtat de Berga|Berga]], [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]], [[Comtat d'Urgell|Urgell]], [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Pallars|Pallars]] i [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]].
 
El '''comtat''' era dividit en vegueries comtals, que podien coincidir amb el terme d'un [[castell]] termenat o amb el d'una [[vall]].
 
A la [[Baixa edat mitjana]] es crearen alguns nous '''comtats''' arran d'una concessió [[rei|reial]], com, per exemple, el de [[Comtat de Cardona|Cardona]] o el de [[Comtat de Prades|Prades]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 81.</ref>
 
==Referències==
 
<references/>
 
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Edat mitjana]]
 
Linha 29 ⟶ 20:
[[de:Grafschaft]]
[[el:Κομητεία]]
[[en:County]]
[[eo:County]]
[[es:Condado]]