Palau del Real: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 3:
 
== Orígens del Palau ==
Originàriament va ser construït al [[segle XI]] pel rei [[Abd al-Aziz ibn Amir|Abd al-Aziz]] com una ''almúnia'' o residència d'esbargiment a lesals afores de la ciutat. En [[Xarq al-Àndalus]] aquestes residències rurals de l'oligarquia urbana, situades al voltant de les ciutats, eren conegudes amb el nom de ''[[real (residència)|real]]'' (de l'àrab ''riyad'', jardí), els quals cal no confondre amb els ''[[rahal|rafals]]'', que eren finques de producció agrària. Així doncs, el nom del '''Palau del Real''' deriva del fet que fóra una d'aquestes almùnies, i no pel fet de ser residència reial. L'arabista [[Henri Péres]], en el seu llibre ''Esplendor d'al-Andalus'', parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardí plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardí".<ref>[http://www.arqueologiamedieval.com/noticias/noticias.asp?ref=1570 article de ''Las Provincias'']</ref>
 
Originàriament va ser construït al [[segle XI]] pel rei [[Abd al-Aziz ibn Amir|Abd al-Aziz]] com una ''almúnia'' o residència d'esbargiment a les afores de la ciutat. En [[Xarq al-Àndalus]] aquestes residències rurals de l'oligarquia urbana, situades al voltant de les ciutats, eren conegudes amb el nom de ''[[real (residència)|real]]'' (de l'àrab ''riyad'', jardí), els quals cal no confondre amb els ''[[rahal|rafals]]'', que eren finques de producció agrària. Així doncs, el nom del '''Palau del Real''' deriva del fet que fóra una d'aquestes almùnies, i no pel fet de ser residència reial. L'arabista [[Henri Péres]], en el seu llibre ''Esplendor d'al-Andalus'', parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardí plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardí".<ref>[http://www.arqueologiamedieval.com/noticias/noticias.asp?ref=1570 article de ''Las Provincias'']</ref>
 
Apareix ja esmentat a la [[Crònica de Jaume I]], quan el rei descriu el moment en què va veure [[Penó de la Conquesta|la Senyera]] com a senyal de rendició dels musulmans de la ciutat en 1238 : (§ 282) «''E nos fom en la rambla, entre'l '''reial''' e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta.''». Aquesta ''rambla'' és el [[riu Túria]], la referida ''torre'' és la d'''Alī-Bufāt'' o del Temple, i el ''reyal'' és sens dubte l'almúnia d'Abd al-Aziz. Després de la [[conquesta de València|conquesta feudal de Balansiya]], [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] va decidir conservar aquest real com a residència pròpia, i pel contrari no va conservar l’[[alcàsser (arquitectura)|alcàsser]] dels governadors musulmans a l'interior de la ciutat, el qual va donat com a seu del [[Cúria eclesiàstica|cúria]], i que posteriorment fou enderrocat per a la construcció de cases. A partir de llavors aquest real va ser la residència oficials dels [[Llista de reis de València|reis de València]] en els períodes que residien a la ciutat, tot i que mai va arribar a ser un palau reial oficial com el [[Palau Reial Major|Palau Reial de Barcelona]] o el [[Palau de l'Aljaferia]] de Saragossa.