Ğazı II Giray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Txagatai - Canviant enllaç(os) per Llengua txagatai |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Ğazı II Giray''' ([[1554]]-[[1607]]) àlies '''Bora''' (tempesta) fou [[khan]] de [[Crimea]].
[[Fitxer:Gazi II Girej.jpg|dreta]]
Es va distingir al front de les tropes del khanat que donaven suport als otomans el [[1578]] en la guerra contra [[Pèrsia]] i va aconseguir el favor del [[gran visir]] [[Othman Pasha Özdemeiroğullari]]. El [[1580]] durant els combats fou fet presoner pels perses junt amb soldats tàtars, i se li va oferir passar al servei de Pèrsia, cosa que va rebutjar, sent tancat llavors a la fortalesa d'[[Alamut]] (Kahkaha); el 1585 es va poder escapar d'aquesta fortalesa i va aconseguir arribar a les línies otomanes a Erzurum. Mort [[
Es van revoltar el anterior khalgay Alp Giray i Mehmed Giray, fill d'Islam II Giray. El primer es va sotmetre a petició del sultà i amb 160 homes es va presentar a Constantinoble i es va instal·lar a Yanbolu; el segon va anar a Circàssia. Va introduir un nou càrrec, el khanaga (inicialment bashaga) o caps dels begs. Va oferir a Rússia la renuncia a Àstrakhan a cambi d'una aliança i va fer una incursió a Lituània i Galítzia però es va acordar la pau a canvi d'un pagament.
Ja al tron, va entrar en negociacions amb [[Polònia]] i [[Suècia]] per concertar una aliança dirigida contra [[Rússia]] ([[1590]]) i el [[1591]] va fer una incursió que el va portar fins a [[Moscou]]. El [[1592]] va repetir les incursions a Rússia. Després el sultà otomà va requerir els seus serveis en la guerra contra [[Àustria]] a [[Hongria]], i va signar un acord de pau amb Rússia pel qual el tsar pagaria un tribu anual de deu mil rubles i alguns regals predeterminats ([[1593]]). El tractat fou ratificat l'abril del [[1594]].▼
Ja al tron, va entrar en negociacions amb [[Polònia]] i [[Suècia]] per concertar una aliança dirigida contra [[Rússia]] ([[1590]]); el nominal khan d'Àstrakhan Murad Giray fou enverinat (probablement per orde de Ghazi II) i elk khan va acusar a Rússia buscant una excusa per un atac de saqueig. El [[1591]] va fer una incursió que el va portar fins a [[Moscou]]; els espies russos van detectar els moviments de preparació de la campanya; es va reunir tots els clans incloent als nogais i tropes otomanes d'Azov i Bielogorod amb artilleria, i uns 150.000 homes van sortir el 6 de juny de 1591 i es van dirigir a Tula sense atuirrar-se a les fortaleses del camí. Boris Gudonov va ordenar als comandants de frontera de reunir-se a Serpukhof, i enfrontar al khan en camp obert, però com que la principal força russa era a Novgorod i Pskov per enfrontar als suecs, al final es va haver de canviar de plan, i es va ordenar la retirada cap a Moscou. Es va fixar el campament a un parell de km de Moscou a la ruta de Moscu a Kaluga i Tula, i es va construir una fortalesa; el camp fou atacat pels tàtars; la lluita no va tenir vencedor ni vençut però alguns caps tàtars vabn ser ferits o fets presoners i van decidir retirar-se; la retirada com habitualment, fou desordenada i els bagatges sovint abandonats i molts es van ofegar al Oka. A l'agost el khan havia retornat a Bagchi-Sarai.
▲
Llavors va anar a Hongria i va participar a la guerra, lluitant al [[setge]] de [[Raab]] l'estiu d'aquell any; a l'any [[1595]] va dirigir una campanya a [[Moldàvia]] i [[Valàquia]] els prínceps de les quals s'havien rebel·lat contra la Porta. Va proposar concedir el principat de Moldàvia a un príncep de la casa [[Dinastia Giray|Giray]] però la Porta ho va refusar, el que va molestar a Ğazı II que a la campanya del [[1596]] es va abstenir de participar i va enviar al seu lloc al ''kalghay'' (el seu hereu al tron), [[Fetih Giray]]. La Porta al seu torn també es va sentir ofesa i va decretar la seva destitució fulminant.
Va pujar al tron el seu germà Fetih I Giray però al cap de tres mesos la Porta ho va tornar a considerar i va restablir a Ğazı II. En aquell moment els [[kazakhs]] amenaçaven Crimea i va decidir afrontar primer que res aquest problema, per atendre el qual va ordenar la construcció de la fortalesa de [[Ghazi-kirman]] ([[Ğazıkirman]]) que el va ocupar el [[1597]]. El [[1598]] a petició del sultà, va retornar a la
Els austríacs, que el volien fora de l'aliança amb l'[[Imperi Otomà]], li van oferir 10.000 monedes d'or a l'any per passar al seu servei ([[1600]]), però el khan va donar llargues tot l'any i el [[1601]], i finalment el [[1602]], veient perillar el seu tron, va retornar a Hongria on va lluitar i on va passar el hivern del [[1602]] al [[1603]] al seu quarter general establert a [[Pécs]] (Peçuy), moments en què es va dedicar a la casera i a compondre versos (el khan havia mostrat les seves habilitats artístiques en altres ocasions escrivint prosa i poesia, en àrab, en turc otomà, en turc de Crimea i en [[Llengua txagatai|txagatai]]). La primavera del [[1603]] va retornar a Crimea. Ambaixadors austríacs van trobar als seus delegats a [[Koloszvar]] ([[Klausenburg]]) i li van oferir condicions de pau, però la negociació no va arribar de moment encara a cap final. La guerra es va acabar finalment el [[1606]] i Ğazı II va mantenir fins al darrer moment el seu important paper militar i finalment diplomàtic. En aquest temps el khan ja havia creat un cos militar de [[mosqueter]]s (''tüfenkçi'') que estaven lligats per lleialtat personal al khan.
Linha 19 ⟶ 23:
== Bibliografia ==
* [[C. M. Kortepeter]], ''The relations between the Crimean Tatars and the Otooman Empire'' 1578-1608, Londres 1962.
* {{histmong2}}
{{Khans de Crimea}}
{{ORDENA:Giray, Gazi II}}
| |||