Joan Maragall i Gorina: diferència entre les revisions

Fins que va fer els trenta anys el preocupava encarrilar la seva vida professional i personal. Va entrar a treballar al despatx de l'advocat Brugada i l'any [[1890]], quan semblava que es resignava a ser un [[advocat]] de segona, va trobar feina al ''[[Diari de Barcelona]]'' com a secretari del director, [[Joan Mañé i Flaquer]]. S'obria així una nova perspectiva professional.<ref>[[#museu|Museu Maragall, 2004]]: pàg. 106</ref> El seu trentè aniversari va representar un punt d'inflexió, i quasi d'obsessió, per no haver formalitzat una relació amorosa estable, després de la seva ruptura amb Teresa Ferran. Va ser llavors que començà la relació epistolar amb Clara Noble,<ref>QUINTANA, Lluís. "Carta a Josep Soler", dins de [http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/109160/157351 "Tres cartes inèdites de Joan Maragall"]. ''Els Marges: revista de llengua i literatura''. Any 1989, núm. 40, pàg. 53-62</ref> amb qui, després d'uns mesos de festeig formal, es va casar el [[27 de desembre]] de [[1891]].<ref>[[#Serrahima1966|Serrahima, 1966]]: pàg. 48</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1962/02/01/pagina-2/33430115/pdf.html?search=%22clara%20noble%22 Nota de premsa del casament a ''La Vanguardia'',] 30-12-1891</ref> L'enllaç fou el resultat d'un enamorament apassionat i força diferent d'altres propostes "més interessades" que li començava a fer la família.<ref>Carta a Antoni Roura del 7 de maig de 1990 (AM mrgll-Mss. 6-5 3 -4/2).</ref> De viatge de noces varen anar a [[Niça]], [[Montecarlo]], [[Florència]], [[Pisa]], [[Gènova]] i [[Marsella]].

 

 

===Maduresa personal i professional===