Carles Camprós: diferència entre les revisions

 

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitna i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes ''L'Araire'' (1931-1933) i ''Occitània'' (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l’opuscle ''Per lo camp occitan'' on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l’emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l’artesanat cap a un federalisme interior per [[França]], però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el ''Partit Federalista Provençal'' (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel [[Front Popular (França)|Front Popular]] i definirà la [[Provença]] com a “minoria nacional”. Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocolaris de l’Ajuntament de [[Marsella]].