Revisió del 13:29, 18 abr 2011 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.042 edits m r2.6.4) (Robot modifica: sk:Vladár (Niccolò Machiavelli) ← Edició anterior		Revisió del 00:28, 19 abr 2011 modifica desfés Mgclapé (discussió \| contribucions) Autopatrullats 9.063 edits m →‎Estructura de l'obra Edició següent →
Línia 10: * Capítols XII-XIV: Sobre el problema de la seguretat i les armes, les considera imprescindibles i que el príncep estigui al front de l'[[exèrcit]]. * Capítols XV-XXIII: Comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Fa una política realista conscient que les aparences són sovint més efectives que la sinceritat, que en ocasions la moral haurà de deixar-se de banda (a favors dels interessos colectius i que el governant ha de procurar sobretot no ser [[odi]]at pel seu poble. * Capítols XXIV-XXVI: Estudia la situació contemporània de la [[Itàlia]] de la seva època iper procurar-ne la regeneració. En aquest aspecte la posteritat s'ha ~~fet~~burlat ~~molta burla per a~~de Maquiavel, considerant que ell, "l'oportunista", "el maquiavèl.·lic", no pretenia realment descriure la política, sinó únicament crear "una eina" a favor de la Itàlia oprimida per als estrangers (i no un escrit realment dedicat a tothom que en volgués fer ús, és a dir, a tota la humanitat). En definitiva encara que Maquiavel no dubta de la validesa de la [[moral]], la subordina a les finalitats de l'[[estat]]. Tanmateix destaca que el príncep no és l'amo del [[principat]] sinó el seu servidor. Maquiavel veu un model contemporani de l'estat nou en la figura de [[Cèsar Borja]].

El príncep: diferència entre les revisions