Benedictines de la Mare de Déu del Calvari: diferència entre les revisions

La congregació fou fundada per [[Antonieta d'Orléans-Longueville]] (1572-1618), cosina en segon grau del rei [[Enric IV de França]]. Dama de la cort i de la reina [[Caterina de Mèdici]], en quedar vídua del duc de [[Retz]] en [[1596]], decidí de fer-se religiosa i ingressà a un monestir de [[monges fulienques]] de [[Tolosa]]. Coadjutora de l'abadia de [[FontevraultFontevraud]], en [[1611]] marxà al monestir de [[Lencloître]], també de l'[[Orde de Fontevrault]].

Entrà en contacte amb el frare [[caputxí]] [[Josep de París]] (que era François Leclerc du Tremblay), i pensaren a fer una reforma observant per restaurar el rigor primigeni de la ''[[Regla de Sant Benet]]'' en les comunitats femenines. El [[25 d'octubre]] de [[1617]], amb el suport de [[Pau V]], Antonieta i vint-i-quatre companyes van marxar de Lencloître i s'establiren a un nou monestir a [[Poitiers]], el de Notre-Dame des Sept-Douleurs. El monestir es convertí en la casa mare d'una nova congregació benedictina, erigida canònicament en [[1621]] per [[Gregori XV]] i confirmada per [[Urbà VIII]] en [[1637]], que arribà a tenir prop de vint monestirs. A petició de la reina [[Maria de Mèdici]], la comunitat de Poitiers es traslladà a [[París]], prop del Palau de Luxembourg. Altres monestirs foren: Notre-Dame du Calvaire d'[[Angers]] (1619), Sacré-Cœur de [[Lacapelle-Marival]] (1620), [[Nantes]] (1623), [[Loudun]] i [[Mayenne]] (1624), el segon monestir de París (1634), etc., fins arribar al de [[Machecoul]], obert el 1674.