Diferència entre revisions de la pàgina «Trastorn per afartament»

cap resum d'edició
El '''trastorn per afartament''' o '''menjador compulsiu''' és un [[Trastorntrastorn de Comportamentcomportament Alimentarialimentari]] (TCA) al qual la persona que el pateix presenta períodes de voracitat coincidint amb moments d'[[estrès]] o [[ansietat]], però sense que, com ocorre amb la [[bulímia]], que és més greu, realitzi conductes compensatòries purgatives. Amb freqüència fan permanentment una [[dieta]] d'aprimament. El problema principal del trastorn d'afartament és que pot evolucionar a altres tipus de TCA amb més repercussions per a la [[salut]].<ref name=adeslas>[https://www.prevencion.adeslas.es/ca/trastornoalimenticio/masprevencion/Paginas/Bulimiayotros.aspx Bulímia i altres transtorns de la conducta alimentària] Adeslas, [[2010]] </ref> Aquest trastorn va ser descrit per primera vegada pel psiquiatra Albert Stunkard en [[1959]].
 
De vegades pot anar lligat a un estat [[depressió|depressiu]], el moment destinat a menjar [[Desordre obsessiu-compulsiu|compulsivament]] pot ser un mecanisme d'evitació o de por a enfrontar-se a allò que provoca ansietat o tristesa. També pot passar que, al començament, la persona confongui la sensació de buidor personal i tristesa amb la gana, i inconscientment intenti omplir l'estòmac amb aliments per a paliar aquest estat mental.
Usuari anònim