Impressionisme musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX sobre tot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacio...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX sobre tot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d’instruments per conseguir una major riquesa tímbrica. En l’Impressionisme musical es dóna molta importància als timbres, amb els que s’aconsegueixen diferents efectes. També es caracteritza perquè els temps no són lineals sinó que s’executen en successió d’impressions. Es relaciona d’aquesta manera amb l’Impressionisme pictòric, que aconseguia les imatges mitjançant petites pincellades de color. Dos dels principals compositors d’aquest moviment són <ref>Claude Debussy</ref> i <ref>Maurice Ravel</ref>.
'''Context Històric'''
L’impressionisme, com ja hem dit, sorgí a França. Per tant, ens situam a França.
França estava sent governada per Napoleó III. Estam parlant de mitjans de segle XIX (1852).
Durant aquest període històric, el país es modernitzà amb un nou sistema bancari i comercial i va superar el 1870 el retard industrial que duia amb comparació amb Anglaterra.
Socialment parlant, els progressos foren innegables: es decreten drets dels treballadors i obrers, cosa molt important per la societat del moment.
Espanya comença a perdre possessions amb la crisi del 1898 mentre altres potències o estats es llencen a un colonialisme ferotge a Àfrica o Àsia.
'''Impressionisme musical a França'''
Des de 1871 fins a principis del segle XX, trobam a França tres tendències:
Tradició cosmpolitana: César Franck com a transmisor i continuada per D’Indy.
Tradició específicament francesa: transmesa a través de Saint-Säens i proseguida per Fauré.
Tercer camí: posterior als altres, però el més fonamental i important. Lligat a la tradició francesa i amb conseqüències i influències de Debussy, principal exponent.
'''Caracterísitiques musicals'''
Aquestes característiques foren implantades, sobretot, per Debussy.
Interés per la música feta al Classicisme (W.A.Mozart i L. van Beethoven).
Va combinar elements innovadors i tradicionals.
Utilitzà una escala de tons sencers i intervals complexes (de la novena per amunt). També intervals de quarta i quinta paral·lels (propis de la música medieval). Escales, per tant, antigues, exòtiques, exàtones i els seus acords (extranyes).
S’utilitza el moviment de blocs: els acords estan al servei de la melodia.
Orquestració colorista basada en els timbres. Es cerquen sonoritats distintes a les utilitzades a la música clàssica. Els sons, igual que la pintura, s’utilitzen de forma autònoma i lliure.
Al temps li manca sovint de finalitat, de direcció i pareix així que es deten per poder captar una visió, una atmòsfera.
La música impressionista no vol demostrar unes emocions profundes ni de contar una història, només vol mostrar-nos un clima, sentiment fugaç, ritmes de dança, troços de melodia, etc.
És totalment contrària a la música romàntica, encara que s’hi expressin sentiments (si ens hi fixam, la música sempre expressa alguna cosa, el que canvia són els mètodes de fer-ho. L’Impressionisme, doncs, és l’antítesis de les emocions profundes vigoroses i rectilínies dels romàntics.
Es basa en l’alusió i el sobreentès.
| |||