Marc Castanyer i Seda: diferència entre les revisions

Va néixer en una família benestant, el major de tres germans que també van seguir la carrera sacerdotal i religiosa. Va estudiar al col·legi dels [[escolapis]] i en 1835 ingressà al [[Seminari de Barcelona]] per fer-se sacerdot. Quan en 1838, arran de la situació política, el seminari va haver de tancar, marxà a continuar els estudies a [[Roma]]. Ordenat sacerdot, el març de [[1839]] diu a Roma la seva primera missa. En 1840 obté el títol de missioner apostòlic i fins a 1845 romanexercirà a Itàlia[[Gènova]] i [[Marsella]], predicant i ampliant estudis.

En aquest temps, coneix la congregació dels [[oratorians]] de Roma i queda captivat per la doctrina de Sant [[Felip Neri]], el seu fundador. En 1845 tornà a Mataró; justament llavors, la seva germana [[Gertrudis Castanyer i Seda|Gertrudis]] ingressà al convent de les [[carmelites]] de Mataró. Amb ella, va voler donar resposta als problemes que havien trobat i van fundar una [[congregació religiosa]] que s'havia de dedicar a la "renovació cristiana de la societat" mitjantçant l'apostolat i la instrucció cristiana delde joventles joves, particularment elsles més necessitatsnecessitades. Mentrestant, la seva germana hagués de deixar el convent, abans de professar-hi, a causa d'una malaltia, i havia començat a acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant-los el catecisme i les primeres lletres. Com Marc, veia que la industrialització de la ciutat podria portar a una deshumanització de la societat, i que el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció que abans.

Així, tots dos fundaren, el 21 de novembre de 1858 la Congregació de [[Germanes de Sant Felip Neri]], després [[Filipenses Missioneres de l'Ensenyament]], posades sota el patronatge de Felip Neri. LHi destinen els béns de l'herència i el seu germà, Segimon, hi afegeix els seus. El bisbe de Barcelona els autoritza per escrit a tirar endavant, i l'obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat. Marc Castanyer en fou el director, com ho havia estat d'algunes confraries laiques marianes. Ell mateix en redactà les constitucions (1865), inspirades en les de les [[Oblates Filipines]] i les de l'[[Oratori de Sant Felip Neri]]. També

Marc Castanyer també escrigué ''Instrucciones a las hermanas'' i ''Sucinta memoria'' (1864) on justifica la fundació, i ''Los ejercicios espirituales y el retiro mensual''.