Monogenis: diferència entre les revisions

'''Monogeni''' o '''Monogenea''' són paràsits de l'ordre de [[platihelmint]]s de la classe dels [[trematode]]s que atenyen de 6 a 30 mm de longitud, la majoria dels quals són paràsits d'un sol hoste i amb un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.

 

Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors; els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos. Parasiten peixos marins, d'aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies. També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la [[bufeta urinària]] de les [[Granota|granotes]] i de la [[cavitat bucal]] de les [[Tortuga|tortugues]]. Es nodreixen de sang i de cèl·lules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves. Els ous donen origen a una larva ciliada i nedadora que es fixa amb un disc adhesiu en l'hoste i assoleix l'estat adult. Entre els gèneres més importants destaquen Gyrodactylus, Diplozoon i Polystomum.

 

[[az:Monogeneylər]]