Falcata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
"Griu" i no "aixeta" |
|||
Línia 4:
Malgrat que la seva forma suggereix que s'usava com a arma de tall, la freqüent presència de contratall als exemplars recuperats (el tall de la vora contrària al tall principal, que ocupa prop del terç més pròxim a la punta) sembla apuntar que també era possible el seu ús com a arma d'estocada.
La qualitat de l'acer que servia per a la construcció de les armes hispàniques va ser lloada pels cronistes romans, que van quedar sorpresos per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, una de les característiques més preuades i cercades en la manufactura d'aquestes. L'acer se sotmetia a un tractament d'oxidació (enterrant les planxes sota el terra de dos a tres anys) eliminant així les parts més dèbils d'aquest. La fulla es realitzava forjant tres làmines i unint-les a cop calent, de les quals la central presentava una prolongació per a l'empunyadura, desplaçada normalment cap a un costat respecte a l'eix de simetria de l'espasa, i amb forma de cap de cavall o
La fulla presentava de vegades estries al tall no tallant, que permetrien alleugerir el pes de l'arma, així com decorar-la en damasquinatge o atauxia, omplint les incisions realitzades a la full prèviament amb fils de [[plata]]. Un bell exemple d'aquesta tècnica pot constatar-se en la ''falcata d'Almedinilla''.
| |||