Falcata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
"Griu" i no "aixeta" |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
La qualitat de l'acer que servia per a la construcció de les armes hispàniques va ser lloada pels cronistes romans, que van quedar sorpresos per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, una de les característiques més preuades i cercades en la manufactura d'aquestes. L'acer se sotmetia a un tractament d'oxidació (enterrant les planxes sota el terra de dos a tres anys) eliminant així les parts més dèbils d'aquest. La fulla es realitzava forjant tres làmines i unint-les a cop calent, de les quals la central presentava una prolongació per a l'empunyadura, desplaçada normalment cap a un costat respecte a l'eix de simetria de l'espasa, i amb forma de cap de cavall o de griu. L'empunyadura anava decorada amb galtes d'os o vori, i se solia unir el cap de l'animal a la guarda amb una cadeneta.
La fulla presentava de vegades estries al tall no tallant, que permetrien alleugerir el pes de l'arma, així com decorar-la en damasquinatge o atauxia,<ref>[http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=atauxia&tipusCerca=cerca.tot Atauxia. Definició.]</ref> omplint les incisions realitzades a la full prèviament amb fils de [[plata]]. Un bell exemple d'aquesta tècnica pot constatar-se en la ''falcata d'Almedinilla''.
Com a nota curiosa que reflecteix les qualitats d'aquestes armes queda el fet de què, després dels primeres batalles a la Península Ibèrica, es va donar l'ordre a les tropes romanes de reforçar amb ferro les vores dels seus escuts, possiblement per contrarestar la potència de tall de les falcates, molt superior al de les espases rectes i els sabres.
El [[matxet]] modern és molt semblant a la falcata, ja que aquesta forma facilita la seva fabricació.
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Espases]]
| |||