Esteve de Perm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 34:
 
El metropolità Pimen, patriarca de Tots els Rus', el consagrà com a primer bisbe de [[Perm]]. El nou bisbat i la conversió dels komis de Vitxegda posaren en perill el control que la ciutat de [[Novgorod]] tenia sobre la regió, que n'era tributària. Així, en 1385, l'arquebisbe de Novgorod, Aleksei (f. 1359-1388) hi envià un exèrcit per a eliminar el nou bisbat, però Perm, amb l'ajut de la ciutat d'Ustiug, el derrotà. En 1386, Esteva visità Novgorod i l'any següent, Aleksei i la ciutat reconegueren formalment el bisbat de Perm, fent que el tribut passés a Moscou i que aquesta ciutat comencés a distanciar-se de Novgorod i acabés control·lant l'imperi. En 1390, conegué a Moscou [[Sergi de Ràdonej]]. Morí el 26 d'abril de 1396 a Moscou, on havia tornat un anys abans.
 
[[Epifani el Savi]] escrigué una vida i panegíric d'Esteve, el ''Panegíric de Sant Esteve de Perm'', on el qualifica de "creador de les lletres pèrmiques". Per a historiadors com Serge Zenkovskij, Sant Esteve, juntament amb Epifani el Savi, [[Sergi de Ràdonej]] i [[Andrei Rubliov]], representen el renaixement espiritual i cultural de la Rússia del final de l'Edat mitjana.
<gallery>
Fitxer:Stephenperm.jpg|Icona russa del s. XVII, amb Esteve camí de Moscou
Fitxer:Spas-na-boru.jpg|Església del Salvador al Kremlin, lloc d'enterrament del sant
</gallery>
 
==Veneració==