Gal·lípoli: diferència entre les revisions

El [[1331]] fou atacada per Umar Beg d'[[Aidin]] que fou rebutjat però va ocupar la fortalesa de Lazgöl (no identificada). El [[1352]] la fortalesa de Djinbi (grec Tzympe), al nord de Gal·lípoli, fou ocupada pels otomans com aliats de [[Joan VI Cantacuzè]]; això va deixar la ciutat aïllada de Tràcia. Allí van establir després un udj o govern militar, dirigit per Yakub Edje i Ghazi Fadil; quan els bizantins anaven a pagar una quantitat a canvi de l'evacuació dels otomans, un terratrèmol va destruir els murs de la ciutat ([[3 de març]] de [[1354]]) que fou immediatament ocupada pels otomans i altres forts veïns dels que les muralles s'havien sorrat. Sulayman Pasha va venir d'Anatòlia i va reparar els murs i hi va instal·lar a turcs d'[[Àsia Menor]]. Va esdevenir la base per la conquesta de Tràcia i va agafar el nom de Gelibolu i capital del ''pasha sandjak'' de [[Rumèlia]].

Mort Sulayman Pasha el [[1357]] el va succeir com a governador el príncep Murat (després sultà [[Murat I]]). El [[23 d'agost]] de [[1363]] la ciutat fou atacada pel duc [[Amadeu VI de Savoia]] amb un exèrcit croat i la va conquerir entregant-la als bizantins ([[14 de juny]] de [[1367]]). [[Andrònic IV Paleòleg]] (1376-1379) la va haver de retornar al sultà el [[31 d'agost]] de [[1376]] i va tornar a ser base de sortida dels otomans cap a Europa. L'exèrcit otomà va avançar cap a Tràcia deixant a Gelibolu a Yanidj Beg a la ciutat per defensar la comunicació amb Anatòlia.

El [[1388]] la flota veneciana es va presentar a '''Gelibolu''', però només van fer una demostració sense atacar. El [[1399]] els venecians van voler fer valdre el dret de navegació pels Estrets i aliats amb Hongria van iniciar operacions. L'almirall Boucicaut va creuar els estrets sense que la flota otomana que no era gaire potent ho pogués impedir, però la potencia de Gelibolu fou un element que Venècia va considerar a l'hora d'aportar reforços a Constantinoble que llavors era atacada per [[Baiazet I]]. Aquest va restaurar la ciutadella.

Derrotats el turcs a [[Ankara]] el juliol de [[1402]] per [[Tamerlà]], els venecians van intentar ocupar Gelibolu però el projecte no es va portar a terme i els vaixells mercants venecians van haver de seguir creuant els estrets protegits per la flota de guerra. [[Ruy González de Clavijo]] hi va veure unes grans drassanes i moltes tropes a la ciutadella, i al port hi havia 40 vaixells. Altres viatgers van seguir informant de la potencia militar del lloc (i encara Evliya Celebi el 1659).

El [[1463]] quan va esclatar una nova guerra amb [[Venècia]], [[Mehmet II]] va fer construir dos fortaleses als dos costats de l'estret del [[Dardanels]], però Gelibolu va restar la base naval principal fins el [[1515]] quan la base del [[Corn d'Or]] la va superar. Després va perdre progressivament importància. Fins el [[1533]] fou capital d'un sandjak del beglerbeglik de [[Rumèlia]]. Llavors es va incorporar a la província del Kapudan Pasha i fou capital de l'eyalat de [[Djazir-i Bhar-i Sefid]]; el [[1600]] formaven aquest eyalat les ''nahiyes'' de Geliblou-Evreshe, Lemnos, Tàsos, Malkara-Harala, Abri, Keshan, Ipsala, i Gümüldjina. El [[1864]] va esdevenir un sandjak (liwa) del wilayat d'Edirne que el 1870 tenia 6 kada (districtes): Gelibolu, Sharkoy, Firedjik, Keshan, Malkara i Enoz; més tard fou reduït als tres kada de Keshan, Murefte i Sharkoy. El búlgars van arribar a la vora de la ciutat el [[1912]]. Els grecs la van ocupar entre [[1920]] i [[1922]]. El [[1922]] va ser capital de província {{cal citació}}<ref> segons la wiki en anglès</ref> amb els districtes de Gelibolu, Eceabat i Keşan (al que després fou incorporat el districte d'Enez){{cal citació}}; el [[1926]] esdevingué districte de la [[província de Çanakkale]] igual que Eceabat i Keşan (amb Enez) va passar a la [[província d'Edirne]].

== Nota ==

* [[Defensa de Gal·lípoli]]

* [[Península de Gal·lípoli]]