Revisió del 11:41, 24 abr 2011 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:42, 24 abr 2011 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits →‎Aprovació per l'Església Catòlica Edició següent →
Línia 9: ===Aprovació per l'Església Catòlica=== Entren en conflicte amb l'església ortodoxa i, alhora, amb els musulmans, i en 1703 la comunitat marxa i es refugia a [[Morea]] (Modone, [[Peloponès]]), llavors possessió de la [[República de Venècia]]. En [[1705]], la comunitat presenta al papa [[Climent XI]] la petició d'aprovació de l'orde per l'[[Església Catòlica Romana]]; Mequitar demana l'aprovació dient: {{citació\|L'objectiu de les nostres constitucions és aquest: sobretot conservar la forma del monaquisme que hem pres dels armenis, tal com la conserven els monjos armenis, però no sense els tres vots, que són essencials a l'estat religiós.}}<ref>La tradició monàstica armènia no obligava a la professió pública de vots solemnes, com sí feia la catòlica, la qual cosa acabava provocant un menor rigor en l'aplicació de la regla i una relaxació de la disciplina monàstica.</ref>}} Als tres vots de castedat, pobresa i obediència, Mequitar hi afegí un quart: l'apostolat fins a l'efusió de la sang. Els membres de l'orde, a més, estaven obligats a ésser armenis, com a mínim per part d'un dels seus pares. La comunitat serà acceptada ''ad experimentum'' en [[1711]] amb el nom de [[Congregació Reformada dels Monjos Armenis de Sant Antoni]]; la [[Santa Seu]] volia, però, que la congregació s'adherís a una regla o família monàstica ja existent: o les que seguissin la ''[[Regla de Sant Basili]]'' o les de la [[família benedictina]], i Mequitar trià posar-se sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'', més afí a la seva idea de monaquisme. A Morea, Mequitar entrà en contacte amb personalitats venecianes com [[Alvise Sebastiano Mocenigo]], almirall i futur [[dux de Venècia]], i Angelo Emo, el governador. El primer el convidarà, en 1715, a traslladar l'orde a [[Venècia]]; s'hi instal·len, a l'església de San Martino, i en 1717 marxen a l'illa de San Lazzaro, que rebrà el nom de San Lazzaro degli Armeni. Mequitar hi edificà un monestir i des d'ell, l'orde formà i envià sacerdots per servir les comunitats armènies del Proper Orient; continua essent avui la seu de l'orde. En morir Mequitar en [[1749]], l'orde està ja consolidat i el succeeix [[Stephanos Melkonian]], superior fins al [[1800]]. Els monjos continuen la tasca imposada pel fundador d'estudi, edició, traducció i publicació dels antics escrits religiosos armenis, a més de la traducció a l'armeni d'obres clàssiques tant cristianes com paganes, fent que l'orde tingués un paper fonamental en la conservació, recuperació i renaixement de la llengua i la literatura armènies. ===Escissió i reunificació===

Orde Mequitarista: diferència entre les revisions