Temps: diferència entre les revisions

Una de les aportacions més importants realitzades a l'estudi del temps al segle XIX és obra de F. W. J. [[Schelling ]], una de les figures rellevants de l'anomenat [[idealisme ]] alemany. L'obra clau per a l'estudi d'aquesta qüestió en aquest filòsof són ''Les edats del món'' (''Die Weltalter''), un text que no va ser publicat en vida de l'autor i del que tenim tres versions molt similars (de 1811, 1813 i 1815) encara que diferents en alguns aspectes importants. En aquest treball [[Schelling]] pretén conèixer el temps premundà (''vorweltlichen Zeit''), és a dir, el temps anterior a la creació del món. Però això no és possible perquè no tenim fonts directes; utilitza, per tant, fonts indirectes; aquestes consisteixen en l'autoconeixement de l'ésser humà (mètode antropomorfista) i en discursos divins revelats, bàsicament en l' [[Antic Testament ]]. La seva investigació li porta a la conclusió que el veritable passat és el passat anterior a la creació del món i el veritable futur és el postmundà. Defensa un concepte orgànic del temps, on cada ésser posseeix el seu propi temps intern i critica una concepció objetivista de la temporalitat. El seu estudi del temps hem de situar-ho dins d'una concepció teològica, ja que identifica el passat amb el Pare, el present amb el Fill i el futur amb l'Esperit; elabora, d'aquesta forma, un sistema trinitari que s'identifica amb cadascuna de les manifestacions de la divinitat defensades per la [[religió cristiana]]<ref>Roberto Augusto, «La genealogía del tiempo y del espacio en ''Die Weltalter'' de Schelling», a: ''Pensamiento. Revista de Investigación e Información Filosófica'', Universidad Pontificia de Comillas, Madrid, vol. 64, 2008, n.º 241, pp. 499-509.</ref>.