Revisió del 10:13, 9 abr 2011 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: sr:Јонизујуће зрачење ← Edició anterior		Revisió del 02:20, 27 abr 2011 modifica desfés Slastic (discussió \| contribucions) Autopatrullats 16.740 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Radiation warning symbol.svg\|thumb\|Senyal de perill per radiació.]] Les '''radiacions ionitzants''' són aquelles [[radiació\|radiacions]] formades per [[fotons]] o partícules que en interactuar amb la [[matèria]] produeixen [[ions]], tant si ho fan directa com indirectament. Exemples de radiacions electromagnètiques ionitzants són els [[raigs ultraviolats]] de major [[energia]], els [[raigs X]] i els [[radiació gamma\|raigs gamma]]. Altres radiacions ionitzants són la [[radiactivitat alfa]] i la [[radiactivitat beta]]. No són radiacions ionitzants la llum visible, ni els raigs [[infraroig]]s, ni les [[radiodifusió\|ones radioelèctriques]] de ràdio. ~~'''Radiacions ionitzants''' són aquelles [[radiació\|radiacions]] amb energia suficient per a ionitzar la matèria, extraient els [[electrons]] dels seus estats lligats a l'àtom.~~ Les radiacions ionitzants poden provenir de substàncies radioactives, que emeten aquestes radiacions de forma espontània, o de generadors artificials, com ara els generadors de raigs X i els acceleradors de partícules. Les radiacions ionitzants interaccionen amb la matèria viva, produint diversos efectes. De l'estudi d'aquesta interacció i dels seus efectes s'encarrega la radiobiologia. ▼ Hi ha altres processos d'emissió d'energia, com per exemple el causat per la llum, un escalfador (anomenat radiador precisament per radiar calor o [[infraroig\|radiació infraroja]]), o l'emissió d'ones de ràdio en [[radiodifusió]], que reben el nom genèric de [[radiació\|radiacions]]. Són utilitzades, des del seu descobriment per [[Wilhelm Röntgen\|Wilhelm Conrad Röntgen]] el [[1895]], en aplicacions mèdiques i industrials, i és l'aplicació més coneguda dels aparells de raigs X, o l'ús de fonts de radiació en l'àmbit mèdic, tant en diagnòstic (gammagrafia) com en el tractament (radioteràpia en oncologia, per exemple) mitjançant l'ús de fonts (p. ex cobaltoteràpia) o acceleradors de partícules. ▼ ▲Les radiacions ionitzants poden provenir de substàncies radioactives, que emeten aquestes radiacions de forma espontània, o de generadors artificials, com ara els generadors de raigs X i els acceleradors de partícules. Les '''radiacions ionitzants''' procedents de fonts que es troben en l'escorça terràqüia de forma natural, poden classificar-se en [[radiació alfa]], [[radiació beta\|beta]], [[radiació gamma\|gamma]] o [[raigs X]]. També es poden produir [[fotó\|fotons]] ionitzants quan una partícula carregada que posseeix una [[energia cinètica]] donada, és [[acceleració\|accelerada]] (ja sigui de forma positiva o negativa), produint [[radiació de frenada]], també anomenada ''bremsstrahlung'', o de [[radiació de sincrotró]] per exemple (fer incidir electrons accelerats per una diferència de potencial sobre un medi dens com tungstè, plom o ferro és el mecanisme habitual per produir raigs X). Altres radiacions ionitzants naturals poden ser els neutrons o els muons. ~~Les radiacions ionitzants interaccionen amb la matèria viva, produint diversos efectes. De l'estudi d'aquesta interacció i dels seus efectes s'encarrega la radiobiologia.~~ ▲Són utilitzades, des del seu descobriment per [[Wilhelm Röntgen\|Wilhelm Conrad Röntgen]] el 1895, en aplicacions mèdiques i industrials, i és l'aplicació més coneguda dels aparells de raigs X, o l'ús de fonts de radiació en l'àmbit mèdic, tant en diagnòstic (gammagrafia) com en el tractament (radioteràpia en oncologia, per exemple) mitjançant l'ús de fonts (p. ex cobaltoteràpia) o acceleradors de partícules. == Classificació de les radiacions ionitzants ==

Radiació ionitzant: diferència entre les revisions