Radiació ionitzant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sr:Јонизујуће зрачење
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Radiation warning symbol.svg|thumb|Senyal de perill per radiació.]]
Les '''radiacions ionitzants''' són aquelles [[radiació|radiacions]] formades per [[fotons]] o partícules que en interactuar amb la [[matèria]] produeixen [[ions]], tant si ho fan directa com indirectament. Exemples de radiacions electromagnètiques ionitzants són els [[raigs ultraviolats]] de major [[energia]], els [[raigs X]] i els [[radiació gamma|raigs gamma]]. Altres radiacions ionitzants són la [[radiactivitat alfa]] i la [[radiactivitat beta]]. No són radiacions ionitzants la llum visible, ni els raigs [[infraroig]]s, ni les [[radiodifusió|ones radioelèctriques]] de ràdio.
'''Radiacions ionitzants''' són aquelles [[radiació|radiacions]] amb energia suficient per a ionitzar la matèria, extraient els [[electrons]] dels seus estats lligats a l'àtom.
 
Les radiacions ionitzants poden provenir de substàncies radioactives, que emeten aquestes radiacions de forma espontània, o de generadors artificials, com ara els generadors de raigs X i els acceleradors de partícules. Les radiacions ionitzants interaccionen amb la matèria viva, produint diversos efectes. De l'estudi d'aquesta interacció i dels seus efectes s'encarrega la radiobiologia.
Hi ha altres processos d'emissió d'energia, com per exemple el causat per la llum, un escalfador (anomenat radiador precisament per radiar calor o [[infraroig|radiació infraroja]]), o l'emissió d'ones de ràdio en [[radiodifusió]], que reben el nom genèric de [[radiació|radiacions]].
 
Són utilitzades, des del seu descobriment per [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]] el [[1895]], en aplicacions mèdiques i industrials, i és l'aplicació més coneguda dels aparells de raigs X, o l'ús de fonts de radiació en l'àmbit mèdic, tant en diagnòstic (gammagrafia) com en el tractament (radioteràpia en oncologia, per exemple) mitjançant l'ús de fonts (p. ex cobaltoteràpia) o acceleradors de partícules.
Les radiacions ionitzants poden provenir de substàncies radioactives, que emeten aquestes radiacions de forma espontània, o de generadors artificials, com ara els generadors de raigs X i els acceleradors de partícules.
 
Les '''radiacions ionitzants''' procedents de fonts que es troben en l'escorça terràqüia de forma natural, poden classificar-se en [[radiació alfa]], [[radiació beta|beta]], [[radiació gamma|gamma]] o [[raigs X]]. També es poden produir [[fotó|fotons]] ionitzants quan una partícula carregada que posseeix una [[energia cinètica]] donada, és [[acceleració|accelerada]] (ja sigui de forma positiva o negativa), produint [[radiació de frenada]], també anomenada ''bremsstrahlung'', o de [[radiació de sincrotró]] per exemple (fer incidir electrons accelerats per una diferència de potencial sobre un medi dens com tungstè, plom o ferro és el mecanisme habitual per produir raigs X). Altres radiacions ionitzants naturals poden ser els neutrons o els muons.
Les radiacions ionitzants interaccionen amb la matèria viva, produint diversos efectes. De l'estudi d'aquesta interacció i dels seus efectes s'encarrega la radiobiologia.
 
Són utilitzades, des del seu descobriment per [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]] el 1895, en aplicacions mèdiques i industrials, i és l'aplicació més coneguda dels aparells de raigs X, o l'ús de fonts de radiació en l'àmbit mèdic, tant en diagnòstic (gammagrafia) com en el tractament (radioteràpia en oncologia, per exemple) mitjançant l'ús de fonts (p. ex cobaltoteràpia) o acceleradors de partícules.
 
== Classificació de les radiacions ionitzants ==