Harmonia vocàlica: diferència entre les revisions

En algunes llengües, l'harmonia vocàlica és regla general. Per exemple, en [[turc]] la vocal de la major part de sufixos pot variar segons el tipus de vocals de l'arrel. Una paraula turca només pot contenir o bé vocals anteriors (eiöüe, i, ö, ü) o bé vocals posteriors (aıoua, ı, o, u). A més, les vocals altes (iıi, ı) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (üuü, u) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ouöüo, u, ö, ü). Per això, alguns sufixos gramaticals tenen fins a quatre formes diferents.