Diferència entre revisions de la pàgina «Casc colonial»

15 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la [[Revolta dels Sipais]]. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya i passeig per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del [[xacó baix]]. El 1902 fou novament rellegat al servei colonial.
 
La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] tingué la concurrència del [[casc]] d'acer. A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la [[gorra]], la [[boina]] i el [[Barret militar|barret]] tou, o bé amb valor balístic (el casc d'acer).
 
El casc colonial ha esdevingut una de les grans icones del [[colonialisme]], de manera similar a la seva versió civil, el [[salacot]]. Per això mateix, i per fidelitat documental, apareix sovint en films d'aventures (pensem en ''Les quatre plomes'' o en ''Tres llancers bengalins''), així com en historietes, etc.
11.915

modificacions