Edward G. Robinson: diferència entre les revisions

Una sensacional actuació com el gàngster Rico Bandello a ''[[Little Caesar]]'' ([[1931]]) el conduïa a ser l'estereotip d'home dur que interpretà al llarg dels primes anys de la seva carrera en treballs|feines|obres com ''[[Five Star Final]]'' ([[1931]]), ''[[Smart Money]]'' ([[1931]]), l'únic film amb [[James Cagney]]), ''[[Tiger Shark]]'' ([[1932]]), ''[[Kid Galahad]]'' ([[1937]]) amb [[Bette Davis]] i [[Humphrey Bogart]], i ''[[A Slight Case of Murder]]'' ([[1938]]). Durant els anys [[1940]], després d'una bona actuació a ''[[Dr. Ehrlich's Magic Bullet]]'' (1940), el seu paper s'expandia a drames psicològics afilats incloent-hi ''[[Double Indemnity]]'' ([[1944]]), ''[[The Woman in the Window]]'' ([[1945]]) i ''[[Perversitat]]'' ([[1945]]); però continuava acceptant papers de gàngsters com el de Johnny Rocco al clàssic ''[[Key Largo]]'' de [[John Huston]] ([[1948]]), l'última de les cinc pel·lícules que feia amb [[Humphrey Bogart]], i l'únic en el qual l'actor principal era Bogart (encara que el seu nom es llistava a la dreta de Bogart però una mica més alt tant als cartells com a la pel·lícula mateixa).

 

 

En el moment en què [[Cecil B. DeMille]] decideix treballar amb ell arriben els seus papers més notables: ''[[A Hole in the Head]]'' ([[1959]]) al costat de [[Frank Sinatra]] i ''[[The Cincinnati Kid]]'' ([[1965]]), amb [[Steve McQueen]].