Uniformologia: diferència entre les revisions

La '''uniformologia''' és la disciplina que estudia científicament els [[Uniforme|uniformes]], preferentment els [[Uniforme militar|militars]], i llur història, així com, per extensió, la indumentària militar anterior a l'aparició dels uniformes pròpiament dits. La uniformologia és una branca de la [[indumentària]]. Alhora és una ciència auxiliar de la [[història]].

 

Els '''uniformòlegs''', o conreadors de la uniformologia, sovint són militars, o bé civils afectes al món castrense. El conreu de la uniformologia, però, no comporta necessàriament una actitud militarista, ni acrítica envers les forces armades i llurs valors: l'exèrcit, les armes i la guerra són part integrant de la història de la Humanitat, i per tal de bastir una idea coherent del que ha estat i és l'experiència humana cal conèixer-los i analitzar-los científicament, de la mateixa manera que altres fenòmens socials. En aquest marc, la uniformologia, com altres branques de la indumentària, forneix dades molt il·lustratives no tan sols sobre què va succeir, sinó també sobre ''com'' eren les coses a mesura que succeïen. A més, cal tenir en compte que la indumentària militar està profundament interrelacionada amb la civil; ambdues acostumen de reflectir tendències anàlogues en períodes similars, s'influeixen de forma complexa, etc. Vegeu l'estricta sincronia entre els usos civil i militar del [[calçó]], del barret d'ala ampla o del [[bicorn]]; les correspondències entre el [[xacó]] i el [[Barret de copa alta|barret de copa alta]], entre la [[guerrera]] i la [[jaqueta]], entre els nivells de formalitat de la indumentària civil i els de la militar; o l'adopció militar de la [[bota de mitja canya]] civil, després adoptada pels civils en la versió militar...

 

La uniformologia sorgí a Europa a cavall dels segles XVIII i XIX i es desenvolupà en un món en què l'exèrcit (sota empremta primer aristocràtica, més endavant burgesa) era una institució central de la vida sociopolítica, dotada de gran prestigi i influència, malgrat el rebuig de les classes populars al servei. La disciplina s'afermà en el període napoleònic, quan el paper dels militars i la vistositat dels uniformes atenyen un màxim; i també en el pas del segle XIX al XX, quan hi ha canvis profunds en aquest camp (crepuscle dels uniformes llampants i multicolors) i es produeixen reformes uniformològiques sovintejades, doble fenomen que desvetlla l'interès per aquest patrimoni històric, així com imposa la necessitat de mantenir actualitzada la informació.