Domingo Moriones i Murillo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
claudàtor |
||
Línia 21:
Acabada la guerra continuà perseguint als bandolers que vaguejaven per les muntanyes d'[[Aragó]] i [[Catalunya]], sent notable el valor i valentia que demostrà en aquest fets. A conseqüència de la revolta de [[Sevilla]] de [[1849]] es veié obligat a emigrar, sent-li concedit el retir l'abril de [[1857]]. El [[1860]] tornà, per gràcia especial, al servei actiu. Retirant-se de bell novament tres anys més tard. Al triomfar la [[revolució]], el [[Govern]] provisional l'ascendí de tinent coronel retirat a general de brigada en actiu, anomenant-se'l comandant general de Navarra, aconseguint abans del any al grau de mariscal de camp pels seus serveis a la causa de la llibertat i com a premi a les persecucions i desterraments que havia sofert des de [[1849]] fins els dies de la Revolució.
El maig de [[1872]], trobant-se al cap d'una divisió de l'exèrcit del [[Francisco Serrano Domínguez]], encapçala-la la famosa acció d'Oroquieta, derrotant als carlistes, al front dels quals si trobava el mateix [[Carles]], per aquest fet d’'armes fou ascendit a tinent general pel Govern d'[[Amadeu]], sent més tard, el [[1875]], premiat per [[Alfons XII]] amb el títol de marquès d'[[Oroquieta]]. Per Reial Decret del [[7 de gener]] de [[1873]] fou anomenat general en cap de l'exèrcit del Nord, cessant en aquest càrrec el [[13 de febrer]] del mateix anys, per haver-se proclamat la República, que anomenà al [[general
Es féu càrrec del comandament a [[Vitòria]], i amb un exèrcit que pujaria a uns 12.000 homes, travessà tot el país en què dominaven els insurrectes, presentant-se el 22 del mateix mes davant [[Tortosa]] assetjada pels carlistes; el [[6 d’octubre]] dirigí la acció de [[Santa Bàrbara]] de [[Mañeru]] i munts de [[Quirquillano]]: el 7, 8 i 9 va vèncer a Montejurra; a principis de desembre després d'una perillosa marxa, aconseguí arribar a Tortosa que es trobava en una apurada situació:
Línia 29:
A conseqüència del desastre ocorregut en els munts d'Estella el [[29 de juny]], on va tenir lloc la mort del general [[Manuel de la Concha]], fou anomenat cap dels cossos d'exèrcit que tenien d'operar sota el comandament de [[Zabala]], dirigint l'[[11 d'agost]] la batalla [[Oteiza]] que acabà amb la presa del pobla després d'una forta lluita. A principis de [[1875]] prengué part en les operacions que tingueren efecte per aixecar el bloqueig de [[Pamplona]], i seguí en l’exèrcit del Nord fins acabar-se la guerra.
El [[1877]] marxà [[Filipines]] amb el càrrec de capità general, i durant els tres anys que va romandre en les illes donà probes de les seves dots de comandament i condicions de governant, morint als pocs mesos d'haver tornat a Espanya, quan es disposava a prendre part activa en la política, doncs preparava la seva elecció a [[diputat]] per un districte d'Aragó, on gaudia de grans simpaties, sent soterrat en el seu poble adoptiu, [[Ejea de los Caballeros]] ([[Saragossa]]).
== Bibliografia ==
| |||