Botó (roba): diferència entre les revisions

Existeix una diversistat enorme de botons en termes de color i forma. Emperò, es distingeix bàsicament entre '''botó de forats''' i '''botó d'argolla'''. ambéTambé hi ha el '''botó ade pressió''' (o '''fermall de pressió'''), inventat pel danès Bertel Sanders el 1885 i força difòs avui dia, sobretot en peces esportives o informals. La majoria de botons són rodons, però n'hi ha en tota maenamena de formes. Quant als materials, els més habituals són metall, plàstic i nacre i, antigament, banya.

Tradicionalment els botons militars duen [[Emblema|emblemes]] (estatal, d'arma, d'unitat, etc.), i en conjunt presenten gran diversitat i interès documental i, sovint, fins estètic, motius pels quals són un dels elements més populars del col·leccionisme d'objectes militars. Acostumen d'ésser de metall daurat o argentat, i cal polir-los perquè llueixin en sortir de passeig o de permís, així com en ocasions de gala. En la primera meitat del segle XX els uniformes de campanya encara usaven botons d'aquest tipus,; però, dins la lògica d'adoptar ununa atuendindumentària mimèticmimètica amb el terreny, es deixaven sense polir per tal que adoptessin un to mat. Els botons dels uniformes de diari i campanya actuals, en canvi, acostumen d'ésser senzills i llisos, en material plàstic, del color de l'uniforme i sovint sense emblemes, contrastant amb els botons dels uniformes de passeig i gala, que preserven els usos tradicionals.