Maiol de Cluny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
La família de Maiol, arran de les invasions musulmanes, va deixar les terres de Rietz i anaren a viure a [[Mâcon]] (Borgonya). Maiol va estudiar a [[Lió]] i esdevingué ardiaca a Macôn. En 930, va refusar l'arquebisbat de [[Besançon]] i cap al 940 va entrar a l'[[Abadia de Cluny]] com a monjo, professant en 943 o 944.
A Cluny va tenir la funció d'''armarius'', o custodi dels llibres de la biblioteca. En 948, l'abat Aimard de Cluny, que va quedar cec, el nomenà coadjutor del monestir; quan Aimard renuncià al càrrec en 954, Maiol fou nomenat [[abat]]. Les bones relaciona que tenia amb Adelaida, germana del rei Conrad de Borgonya (937-993) i esposa d'[[Otó I]] d'Alemanya
Continuà la bona relació amb Roma que havia tingut l'abat [[Odó de Cluny]]. Home culte, sota el seu abadiat el ''scriptorium'' de Cluny fou particularment actiu. Maiol va ocupar-se de fer créixer l'abadia i garantir-ne els ingressos, administrant acuradament les donacions que rebia i les rendes, que comprenien gairebé les de 900 pobles i parròquies, a més d'altres [[delme]]s. El culte a la memòria dels morts, que atreia moltes donacions, va prendre molta importància a Cluny.
Línia 46:
Fitxer:Tombeau Mayeul Odilon.jpg|Sepulcre d'Odiló i Maiol de Cluny, a Souvigny
</gallery>
==Veneració==
Per la seva tasca, la seva influència i la seva fama de taumaturg, va ésser venerat des de la seva mort, convertint-se en el primer sant de l'abadia. Ja el 996, [[Hug I de França]] va anar en pelegrinatge a la seva tomba de Souvigny, i en 998, una butlla del 22 d'abril, de [[Gregori V]], evoca la ''benaurada memòria de Sant Maiol'', la qual cosa es considera una proclamació de santedat.
| |||