Anacoreta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:StAnthony.jpg|thumb|[[Sant Antoni Abat]] anacoreta.]]
Un '''anacoreta''' (paraula procedent del llatí medieval "anachorēta", i aquest del terme grec ''"ἀνα-χωρέω"'', que significa ''"retirar-se"'') és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la
{{Cita|''"Si fóssiu del món, el món us estimaria; però perquè no sou del món, sinó que jo us he escollit del món, per això el món us odia"''.|{{citar Bíblia|Joan|15:19}}}} ▼
Coneguts també com '''eremites''', aquesta forma de vida monàstica va donar origen, al [[segle III]],
El [[segle IV]] milers de persones, plenes de fervor religiós, abandonaren les seves pertinences, famílies i estil de vida, per viure aïllades als deserts de la [[Tebaida]] a [[Egipte]].
A partir dels segles [[segle XI|XI]] i [[segle XII|XII]] el moviment va anar cobrant importància, com ho demostra la presència de nombrosos anacoretes a les muntanyes de [[Prades]], al [[Montsant]] i a la [[serra de Llena]].▼
▲{{Cita|''"Si fóssiu del món, el món us estimaria; però perquè no sou del món, sinó que jo us he escollit del món, per això el món us odia"''.|{{citar Bíblia|Joan|15:19}}}}
▲Al [[segle X]], al voltant del monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]], va aparèixer un nucli eremita amb [[Pere Orsèol]], Sant [[Romuald de Ravenna]] i Marí. A partir dels segles [[segle XI|XI]] i [[segle XII|XII]] el moviment va anar cobrant importància, com ho demostra la presència de nombrosos anacoretes a les muntanyes de [[Prades]], al [[Montsant]] i a la [[serra de Llena]].
== Bibliografia ==
|