Diferència entre revisions de la pàgina «Nasr-ad-Dawla Àhmad»

cap resum d'edició
m (Bot:Desambiguació assistida: Amida - Canviant enllaç(s) per Amida (Armènia))
'''Nasr al-Dawla Abu Nasr Ahmad ibn Marwan''' fou [[emir]] de la dinastia [[dinastia marwànida]] del [[Diyar Bakr(Diyarbakir)]]. Era fill de [[Marwan]], un moliner que s'havia casat amb una germana del cap kurd [[Badh]], origen de la dinastia, i per tant el seu nebot.
 
Va succeir el [[1011]] al seu germà [[Mumahhid al-Dawla Said|Mumahhid al-Dawla Abu Mansur Said]] ibn Marwan 997-1011 després de derrotar a l'assassí d'aquest darrer, el ''[[ghulam]]'' esclau [[Sharwin ibn Muhammad]], que s'havia proclamat sobirà al·legant l'antiga llei turca de que "el que matava al rei esdevenia successor del rei"; va arribar fins i tot a encunyar moneda però va acabar vençut. El nou emir va designar visir a Abu l-Kasim al-Isfahani que l'havia ajudat en la lluita contra l'usurpador i gairebé li devia el tron. Va estar en el càrrec fins el 1025. El califa [[Al-Qàdir (abbàssida) |al-Qàdir]] el va reconèixer el mateix any i li va donar el lakab de '''Nasr al-Dawla'''. Va residir a [[Mayyafarikin]], capital dels seus dominis.
 
No va aconseguir inicialment dominar [[Amida (Armènia)|Amida]], la principal ciutat del Diyar BakrDiyarbakir, on Ibn Damma, antic vassall, s'havia revoltat. Però el 1024/1025 Ibn Damna fou assassinat, i llavors la va recuperar. El 1025 va nomenar com a nou visir a Abu l-Kasim al-Maghribi (en funcions fins el 1037). Va signar un pacte de no agressió amb l'[[Imperi Bizantí]] que no obstant fou violat un parell de vegades, la primera el [[1027]], quan Nasr al-Dawla va ocupar al-Ruha (Edessa) cridat pels habitants de la ciutat amenaçats per un cap àrab.
 
Els [[ukàylides]] del [[Diyar Rabia]] el van atacar diverses vegades i en algun moment semble que els hi va arribar a pagar tribut, però sense alteracions territorials transcendents, excepte el [[1030]] quan els hi va cedir [[Nisibin]], per compensar la repudiació d'una dona ukàylida. El 1031 els bizantins van recuperar [[Edessa]]. El 1034 un general marwànida va fer una ràtzia victoriosa a [[Armènia]]. El 1034/1035 el pacte amb els bizantins es va trencar per segon cop quan els cristians bizantins d'Edessa, aliats a la tribu dels [[Banu Numayr]], van atacar territori marwànida. L'emir va enviar cinc mil homes manats pel general [[Bal]] per ocupar la ciutat; la ciutat fou conquerida i el cap dels [[Banu Numayr]] va resultar mort. Bal va demanar llavors reforços per conservar Edessa i el "Kertastan" (Kurdistan) i no se sap com va acabar l'afer. El 1035/1036 la tribu armènia dels sanasunes va assaltar i saquejar prop d'[[Ani]] una caravana de pelegrins que venia de [[Pèrsia]] del nord. Nasr al-dawla va fer una expedició contra la tribu i els va obligar a restituir presoners i boti. El 1038/1039 va nomenar al seu tercer visir [[Abu Nasr ibn Djahir]] que fou conegut pel seu ''lakab'' de Fakhr al-Dawla, el qual va exercir la resta del regnat.
 
El 1038/1039 el governador [[fatimita]] de [[Damasc]], [[Anushtigin]] al-Dizbari, va fer una incursió a territori marwànida (que no s'havia sotmès al califat fatimita) però no va tenir continuïtat. El 1041/1042 bandes d'[[oghuz]] van arribar des de l'[[Azerbaidjan]] (quan els seljúcides van arribar al Djibal) i durant dos anys van assolar el país fins que sol·licitada la intervenció del sultà seljúcida [[Tughril Beg]], aquest va enviar una expedició per castigar als saquejadors.<ref> un altra versió no parla d'aquest càstig i assenyala que els ghuzz de fet foren instigats als saquejos per Tughril </ref> Fou el moment de més agitació durant el regnat, que en general es pot considerar tranquil.
El 1049/1050 va reconèixer la sobirania de Tughril Beg, i llavors va ajudar a l'emperador bizantí mediant davant el sultà seljúcida per l'alliberament del general i senyor georgià [[Liparit Liparitisdzé]], amb el que [[Constantí IX]] (1042-1054) s'havia aliat en contra del rei de [[Geòrgia]], que el 1048/1049 havia estat fet presoner per [[Ibrahim Inal]], germanastre de Tughril.
 
El [[1054]], Nasr al-Dawla Ahmad va renovar la seva submissió a Tughril Beg. En el seu viatge triomfal per l'Azerbaidjan i Armènia, el sultà no va inquietar el Diyar BakrDiyarbakir. El 1056 no obstant, un cap kurd fou assassinat pel fill de Nasr al-Dawla, Sulayman, que governava a la Djazira, cosa que fou desaprovada per Tughril. El 1057 Tughril Beg va haver de combatre en contra d'una coalició de caps xiïtes organitzada per [[al-Bassassirí]] antic general [[buwàyhida]] ara al servei dels fatimites; Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; llavors va exigir a Nasr al-Dawla a pagar una indemnització del crim de Sulayman, i va reforçar la petició assetjant [[Djazirat Ibn Umar]]; després va seguir cap a [[Nisibis]].
 
Va morir amb 80 anys el [[11 de novembre]] de [[1061]]. El seu visir va assegurar la successió del seu fill [[Nizam al-Din Nasr|Nizam al-Din Abu l-Kasim Nasr]].
 
==Notes==
<references />
{{referències}}
 
==Referència==
*''Cambridge History of Iran''
 
{{ORDENA:Nasr Al-Dawla Ahmad}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Nasr Al-Dawla Ahmad}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Emirs]]
230.965

modificacions