Diferència entre revisions de la pàgina «Nasr-ad-Dawla Àhmad»

'''Nasr al-Dawla Abu Nasr Ahmad ibn Marwan''' fou [[emir]] de la dinastia [[dinastia marwànida]] del [[Diyar Bakr(Diyarbakir)]]. Era fill de [[Marwan]], un moliner que s'havia casat amb una germana del cap kurd [[Badh]], origen de la dinastia, i per tant el seu nebot.

Va succeir el [[1011]] al seu germà [[Mumahhid al-Dawla Said|Mumahhid al-Dawla Abu Mansur Said]] ibn Marwan 997-1011 després de derrotar a l'assassí d'aquest darrer, el ''[[ghulam]]'' esclau [[Sharwin ibn Muhammad]], que s'havia proclamat sobirà al·legant l'antiga llei turca de que "el que matava al rei esdevenia successor del rei"; va arribar fins i tot a encunyar moneda però va acabar vençut. El nou emir va designar visir a Abu l-Kasim al-Isfahani que l'havia ajudat en la lluita contra l'usurpador i gairebé li devia el tron. Va estar en el càrrec fins el 1025. El califa [[Al-Qàdir (abbàssida) |al-Qàdir]] el va reconèixer el mateix any i li va donar el lakab de '''Nasr al-Dawla'''. Va residir a [[Mayyafarikin]], capital dels seus dominis.

No va aconseguir inicialment dominar [[Amida (Armènia)|Amida]], la principal ciutat del Diyar BakrDiyarbakir, on Ibn Damma, antic vassall, s'havia revoltat. Però el 1024/1025 Ibn Damna fou assassinat, i llavors la va recuperar. El 1025 va nomenar com a nou visir a Abu l-Kasim al-Maghribi (en funcions fins el 1037). Va signar un pacte de no agressió amb l'[[Imperi Bizantí]] que no obstant fou violat un parell de vegades, la primera el [[1027]], quan Nasr al-Dawla va ocupar al-Ruha (Edessa) cridat pels habitants de la ciutat amenaçats per un cap àrab.

Els [[ukàylides]] del [[Diyar Rabia]] el van atacar diverses vegades i en algun moment semble que els hi va arribar a pagar tribut, però sense alteracions territorials transcendents, excepte el [[1030]] quan els hi va cedir [[Nisibin]], per compensar la repudiació d'una dona ukàylida. El 1031 els bizantins van recuperar [[Edessa]]. El 1034 un general marwànida va fer una ràtzia victoriosa a [[Armènia]]. El 1034/1035 el pacte amb els bizantins es va trencar per segon cop quan els cristians bizantins d'Edessa, aliats a la tribu dels [[Banu Numayr]], van atacar territori marwànida. L'emir va enviar cinc mil homes manats pel general [[Bal]] per ocupar la ciutat; la ciutat fou conquerida i el cap dels [[Banu Numayr]] va resultar mort. Bal va demanar llavors reforços per conservar Edessa i el "Kertastan" (Kurdistan) i no se sap com va acabar l'afer. El 1035/1036 la tribu armènia dels sanasunes va assaltar i saquejar prop d'[[Ani]] una caravana de pelegrins que venia de [[Pèrsia]] del nord. Nasr al-dawla va fer una expedició contra la tribu i els va obligar a restituir presoners i boti. El 1038/1039 va nomenar al seu tercer visir [[Abu Nasr ibn Djahir]] que fou conegut pel seu ''lakab'' de Fakhr al-Dawla, el qual va exercir la resta del regnat.

El [[1054]], Nasr al-Dawla Ahmad va renovar la seva submissió a Tughril Beg. En el seu viatge triomfal per l'Azerbaidjan i Armènia, el sultà no va inquietar el Diyar BakrDiyarbakir. El 1056 no obstant, un cap kurd fou assassinat pel fill de Nasr al-Dawla, Sulayman, que governava a la Djazira, cosa que fou desaprovada per Tughril. El 1057 Tughril Beg va haver de combatre en contra d'una coalició de caps xiïtes organitzada per [[al-Bassassirí]] antic general [[buwàyhida]] ara al servei dels fatimites; Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; llavors va exigir a Nasr al-Dawla a pagar una indemnització del crim de Sulayman, i va reforçar la petició assetjant [[Djazirat Ibn Umar]]; després va seguir cap a [[Nisibis]].