Coordenades horitzontals: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
==Conceptes fundamentals==
[[Fitxer:Horizonte astronómico.png|thumb|300px|
 
Figura 1. L'horitzó astronòmic d'un observador sobre la superfície de la Terra, en el punt O, és el cercle màxim SWNE. En aquesta imatge s'ha de fer una lleugera correcció, l'observador es troba en el pla d'aquest horitzó. No obstant això la mida de la Terra és tan petita comparada amb l'univers que excepte per a objectes molt propers com la Lluna i els planetes, la correcció és petita. ]]
Sigui C el centre comú de les esferes terrestre i celest (figura 1). S'assenyala un punt O sobre la superfície terrestre, tal que OC és la ''vertical de plomada'' en O. A O es troba l'observador.
L'alçada i l'azimut són les coordenades horitzontals d''''X'''.
Tingui's ben present que altura és un angle o un arc, i no una distància lineal. Per evitar l'ambigüitat de vegades se l'anomena elevació.
 
[Edita]
==Distància zenital==
L'angle ZCX és la '''distància zenital''' de X, la seva [[distància angular]] al zenit, denotada per '''z''':
::::::'''z + h = 90º'''
 
La distància angular del pol a l'horitzó és l''''altura del pol''', angle PCN per l'[[Hemisferi Nord]], i P'CS per l'[[Hemisferi Sud]], és la latitud del lloc on es troba l'observador O. Es denota amb la lletra grega ''phi'' o ''fi'' (φ).
 
Totes aquelles estrelles la distància al pol sigui menor o igual que la latitud no estan mai sota de l'horitzó, de manera que no es posen: són les estrelles circumpolars per O. Les seves trajectòries són cercles concèntrics als pols. Com a casos extrems comparem el que succeeix en l'Equador terrestre i en els pols:
*A l'Equador, on φ= 0 º, cap estrella sobre l'horitzó és circumpolar, i neixen i es posen perpendicularment a l'horitzó. El pol està a l'horitzó.
 
*En els pols, on φ= 90 º o -90 º, totes les estrelles sobre l'horitzó són circumpolars, no neixen ni es posen. El pol és al zenit.
El complementari de la latitud és la '''colatitud''' o '''distància zenital''' del pol. Es donarà la següent relació:
 
::::::'''φ+ Colatitud = 90 º'''
 
==La refracció==
[[Fitxer:Refracción.png|thumb|350px|left|Figura 2. La refracció fa que l'alçada aparent d'un astre sigui superior a l'alçada real. Així el Sol sota l'horitzó, a S, es veu a S ', sobre l'horitzó ]]
Pel que fa a la refracció atmosfèrica la cosa és diferent perquè si bé disminueix amb l'altura igual que el paralatge, en canvi no es redueix el seu efecte per la distància de l'objecte observat, per gran que sigui. En la refracció sí caldrà tenir gairebé sempre en compte fer mesuraments que requereixin precisió.
 
La figura 2 mostra un típic cas de refracció. Quan el limbe inferior del Sol (*) toca l'horitzó de la mar realment ja no hi és. El que estem veient és la seva imatge refractada a S', i l'estrella ja està completament sota el nostre horitzó, en S.
 
L'efecte de la refracció R sobre l'altura d'un astre és oposat a l'efecte que produïa el paralatge: aquesta fa que l'alçada aparent sigui ''menor'' que la real, la refracció fa que l'alçada aparent sigui ''més gran'' que la real, ''damunt'' l'astre, de manera que es donarà la relació:
 
::::::'''h<sub>real</sub> = h<sub>aparente </sub> - '''R''''''
 
[[Categoria:Sistema de coordenades celestes]]
 
3.278

modificacions