Maria Àngels Anglada i d'Abadal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
De la seva obra crítica cal destacar ''Aproximació a la poesia de [[Salvador Espriu]]'', dins ''Salvador Espriu en els seus millors escrits'' ([[1974]]) i ''Viatge a Ítaca amb [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]]'' ([[1982]]). Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli va editar les ''Memòries d'un pagès del [[segle XVIII]]'' ([[1978]]), escrites per [[Sebastià Casanovas i Canut]]. Com a poeta va publicar ''Díptic'' ([[1972]]), juntament amb [[Núria Albó]], i ''Kiparíssia'' ([[1980]]). En la seva vessant de narradora va guanyar el [[Premi Josep Pla]] amb ''Les closes'' ([[1978]]) i va publicar l'aplec de relats ''No em dic Laura'' ([[1981]]) i la novel·la ''Viola d'Amore'' ([[1983]]). Amb la novel·la ''Sandàlies d'escuma'' obtingué el [[1985]] el [[Premi Lletra d'Or]] i el [[Premi de la Crítica de narrativa catalana]].
 
La seva trajectòria com a narradora continuà amb el recull de narracions ''Artemísia'' ([[1989]]), les novel·les ''L'agent del rei'' ([[1991]]) i ''[[El violí d'Auschwitz]]'' ([[1994]]), reconeguda amb el [[Premi Novel·la de l'Any]] [[1995]], i el nou recull ''La daurada Parmèlia i altres contes'' ([[1991]]). Va reunir tota la seva poesia, produïda des de [[1965]], a ''Columna d'hores'' ([[1990]]). Encara posteriorment produí lesla novel·lesla ''Quadern d'Aram'' ([[1997]]) i el recull ''Nit de 1911'' ([[1999]]), que li valgué el [[premi Octavi Pellissa]].
 
Pel seu interès pel món clàssic va publicar també les obres divulgatives ''Relats de mitologia: els déus'' ([[1996]]), ''Relats de mitologia: els herois'' ([[1996]]) i ''Retalls de la vida a Grècia i Roma'' ([[1997]]). Igualment, va impartir nombrosos cursets de divulgació de la mitologia grega per a professors i públic en general.