Guifré II de Cerdanya: diferència entre les revisions

Va heretar el [[comtat de Cerdanya]] del seu pare el [[988]], quan aquest decidí fer-se monjo a [[Montecassino]], tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de [[regent]] entre l'any [[988]] i el [[994]]. Així mateix, va rebre el [[comtat de Berga]] l'any [[1003]] quan el seu germà [[Abat Oliba|Oliba]] decidí fer-se monjo. Aquell mateix any, [[Ramon Borrell]] va dirigir una [[batalla d'Albesa|expedició a Lleida]] que va ser contestada amb [[Ràtzia de 1003|una nova ràtzia]] del fill d'[[Almansor]], [[Abd al-Malik al-Muzaffar|Abd al-Malik]]<ref name=Erdmann>{{en}} [[Carl Erdmann]], ''The Origin of the Idea of Crusade'', p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977</ref>, que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del [[comtat de Barcelona]], la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], i destruint els castells de [[Castell de Montmagastre|Montmagastre]], [[Castell de Meià|Meià]] i [[Castell d'Aulí|Castellolí]], passant al sud del [[comtat d'Urgell]]. El [[1006]], Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la [[Segarra]] i la [[Ribagorça]], sent derrotat a la [[batalla de Torà]] per la unió de Ramon Borrell, [[Bernat Tallaferro]], Guifré II de Cerdanya i [[Ermengol I d'Urgell]].

 

 

El [[1023]] va arribar a un acord de bona concòrdia entre el [[comte de Barcelona]] i el [[comte de Besalú]].