|
**metesaca** mas bien dicho follar :) los humanos se dan x detras y hay paginas ke se puede ver :P redtube y babooosassss :P
[[Fitxer:Hoverflies mating midair.jpg|right|300px|thumb|Una parella de [[mosques]] ([[sírfid]]s) reproduint-se]]
En el camp de [[biologia]] s'entén per '''reproducció''' o '''procreació''' al procés mitjançant el qual es generen nous organismes. La reproducció és doncs un principi fonamental de totes les formes de vida ja que cada individu existeix com a resultat d'una reproducció.
A nivell fisiològic existeixen diverses formes de reproducció i aquestes es poden classificar en dos grans grups: la [[reproducció asexual]] i la [[reproducció sexual]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Solomon |nom= |coautors=Berg, Martin |capítol= |títol=Biología |url= |editor=| editorial=McGraw-Hil Interamericana, 5a. ed. |lloc= |data= 2001|isbn=970-10-3368-X }}</ref> A més, la reproducció sexual pot ser interna o externa. Pel que fa les estratègies evolutives de la reproducció, se'n poden distingir dues: la de la K i la de la R.
La reproducció asexual és un tipus de reproducció en la que la descendència deriva d'un sol pare. Una definició més estricta va lligada al concepte d'agamogènesi, un tipus de reproducció sense la fusió dels gàmetes. La reproducció asexual és la forma més primària en la reproducció d'organismes unicel·lulars com les arqueges, [[bacteris]] i [[protists]]. També moltes [[plantes]] i [[fongs]] es reprodueixen asexualment. Si bé tots els procariotes es reprodueixen asexualment existeixen alguns mecanismes —la conjugació, la transformació i la transducció– que fan possible la transferència lateral de gens i que en alguns aspectes s'assembla a la reproducció sexual.<ref name="Narra">{{cite journal|author = Narra HP, Ochman H|title = Of what use is sex to bacteria?|journal = Current Biology|date = 2006|volume = 16|pages = R705–710|pmid = 16950097|doi = 10.1016/j.cub.2006.08.024| issue = 17}}</ref>
La reproducció sexual és la creació d'un nou organisme tot combinant el material genètic de dos organismes. Els dos processos principals són la [[meiosi]] –amb la participació de la reducció a la meitat del nombre de [[cromosomes]]–, i la [[fertilització]] –amb la participació de la fusió de dos gàmetes i la restauració del nombre original de cromosomes–. Durant la meiosi, els cromosomes de cada parell generalment es creuen per aconseguir la recombinació homòloga. L'evolució de la reproducció sexual és un gran enigma. La primera evidència de [[fòssil]]s d'organismes amb reproducció sexual prové d'eucariotes del període [[estenià]], fa entre 1.000 i 1.200 milions d'anys.<ref name=dateref>{{cite journal|author=N.J. Buttefield|year=2000|title=Bangiomorpha pubescens n. gen., n. sp.: implications for the evolution of sex, multicellularity, and the Mesoproterozoic/Neoproterozoic radiation of eukaryotes|url =http://paleobiol.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/26/3/386|journal=Paleobiology|volume=26 |issue=3 |pages=386–404|doi=10.1666/0094-8373(2000)026<0386:BPNGNS>2.0.CO;2}}</ref> La reproducció sexual és el principal mètode de reproducció per a la gran majoria d'organismes macroscòpics, incloent gairebé tots els animals i plantes.
La manca de reproducció sexual és relativament poc comú entre els organismes multicel·lulars, en particular dels animals, per raons que no es coneixen amb exactitud. Les hipòtesis actuals suggereixen que la reproducció asexual pot tenir beneficis a curt termini quan el creixement accelerat de la població és important o quan hi ha entorns estables,<ref name="Dawson">{{cite journal|author = Dawson KJ |title = The Advantage of Asexual Reproduction: When is it Two-fold?|journal = Journal of Theoretical Biology |date = October 1995|volume = 176|pages = 341-347|url = http://www.ingentaconnect.com/content/ap/jt/1995/00000176/00000003/art00203 |issue = 3}}</ref> mentre que la reproducció sexual ofereix un avantatge neta en fer possible més ràpidament una diversitat genètica més gran, fet que permet que l'espècie s'adapti més fàcilment a entorns canviants. Les restriccions en el desenvolupament poden ser l'explicació fonamental que permet entendre perquè alguns animals han renunciat a la reproducció sexual per complet en el seu cicle vital.<ref name="Engelstädter">{{cite journal|author = Engelstädter J|title = Constraints on the evolution of asexual reproduction |journal = Bioessays |date Nov 2008|volume = 30|pages = 1138-1150|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18937362 |issue = 11-12}}</ref>
== Reproducció asexual ==
{{principal|Reproducció asexual}}
La '''reproducció asexual''' és el procés a través del qual un organisme crea còpies genètiques idèntiques a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.
[[Fitxer:Kalanchoe veg.jpg|thumb|right|Aparició de nous individus en el marge foliar d'una [[crassulàcia]], ''[[Kalanchoe pinnata]]''. La nova planta té 1 centímetre d'altura.]]
En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte en el cas de mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Tot i així, moltes espores són formes de vida altament resistents i poden esperar durant períodes molts llargs al restabliment d'unes circumstàncies favorables.
La [[Hydra viridis|hidra]] i el [[llevat]] són capaços de reproduir-se mitjançant la [[gemmació]]. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts del seu organisme en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la [[Hydra viridis|hidra]] i la [[medusa]], també són capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la [[reproducció vegetativa]]. Altres tipus de reproducció asexual inclouen la [[bipartició]], la [[fragmentació]], la formació d'[[Espora (vegetal)|espores]] i la [[partenogènesi]].
* La [[bipartició]] o fissió binària (''binary fission''), és la subdivisió d'un [[organisme]], d'una població o d'una [[espècie]] en parts i la regeneració d'aquestes parts en individus separats.<ref name="Carlson07">{{cite book | last=Carlson | first=B. M. | title=Principals of regenerative biology. | year=2007 | publisher=Elsevier Academic Press | pages=379 | isbn=0123694396}}</ref><ref name="Boulay10">{{cite journal | last1=Boulay | first1=R. L. | last2=Galarza | first2=J. A. | last3=Che | first3=B. | last4=Hefetz | first4=A. | last5=Lenoir | first5=A. | last6=van Oudenhove | first6=L. | last7=Cerda | first7=X. | title=Intraspecific competition affects population size and resource allocation in an ant dispersing by colony fission. | journal=Ecology | volume=91 | issue=11 | pages=3312–3321 | year=2010 | doi=10.1890/09-1520.1 | url=http://www.esajournals.org/doi/full/10.1890/09-1520.1}}</ref><ref name="Hubbell03">{{cite journal | last=Hubbell | first=S. | title=Modes of speciation and the lifespans of species under neutrality: a response to the comment of Robert E. Ricklefs. | journal=Oikos | volume=100 | issue=1 | pages=193–199 | year=2003 | doi=10.1034/j.1600-0706.2003.12450.x | url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1034/j.1600-0706.2003.12450.x/abstract}}</ref> Molts organismes unicel·lulars, els [[procariotes]] (els [[archaea]] i [[bacteri]]s) i [[eucariotes]] (com [[protists]] i [[fongs]] unicel·lulars), es reprodueixen asexualment per bipartició, i la majoria d'aquests organismes també són capaços de reproduir-se sexualment.
[[Fitxer:Stem Cutting.jpg|thumb|right|La reproducció vegetativa d'una arrel de tall de menys d'una setmana d'edat. Algunes espècies són més propícies a aquest mitjà de propagació que altres.]]
* La [[reproducció vegetativa]] és un tipus de reproducció asexual que es produeix en les plantes on els individus es formen sense la producció de llavors ni espores, per meiosi o [[singàmia]].<ref>{{cite web|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/glossary/gloss6/asexual.html |title=Asexual Reproduction |publisher=Ucmp.berkeley.edu |date= |accessdate=13-08-2010}}</ref> Alguns exemples de reproducció vegetativa inclouen la formació de petites plantes en les fulles especialitzades, les anomenades plàntules –per exemple, a ''Kalanchoe''–, i alguns produeixen noves plantes a partir de rizomes o estolons, com per exemple, a la [[maduixera silvestre]]). Altres plantes es reprodueixen per bulbs o tubercles; per exemple, el [[bulb]] d'una [[tulipa]] o els [[tubercle]] de la [[dàlia]]. Algunes plantes produeixen brots adventicis i xucladors que es formen al llarg de les seves arrels laterals. Les plantes que es reprodueixen de manera vegetativa, poden formar una colònia clonal on tots els individus són clons, i els clons poden cobrir una gran superfície.<ref>{{cite web|author=Fun Fact |url=http://www.fs.fed.us/wildflowers/communities/aspen/grow.shtml |title=Celebrating Wildflowers - Fading Gold - How Aspens Grow |publisher=Fs.fed.us |date=11-05-2010 |accessdate=13-08-2010}}</ref>
* La [[partenogènesi]] (del grec ''pàrtenos'' παρθένος, "verge", + ''gènesis'' γένεσις, "creació") és el creixement i el desenvolupament de l'[[embrió]] o [[llavor]] per part d'un [[mascle]] sense [[fertilització]]. La partenogènesi es produeix de forma natural en algunes espècies, com en la reducció de [[plantes]] ([[apomixi]]), [[invertebrats]] (per exemple, en les [[puces d'aigua]], [[pugons]], algunes [[Apis (gènere)|abelles]] i vespes paràsites) i [[vertebrats]] (per exemple, alguns [[rèptils]],<ref name="reptiles">{{Cite book | last = Halliday | first = Tim R. | coauthors = Kraig Adler (eds.) | title = Reptiles & Amphibians | publisher = Torstar Books |year= 1986 | pages = 101 | isbn = 0-920269-81-8 }}</ref> peixos, i, molt rarament, ocells<ref>{{Cite web|last = Savage | first = Thomas F. | title = A Guide to the Recognition of Parthenogenesis in Incubated Turkey Eggs | work = Oregon State University |date= 12 de setembre de 2005 | url=http://oregonstate.edu/Dept/animal-sciences/poultry/index.html | accessdate = 11-10-2006 }}</ref> i taurons).<ref>{{citar web |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/05/22/AR2007052201405.html |títol=Female Sharks Can Reproduce Alone, Researchers Find |consulta= 17 de febrer de 2011 |autor= |cognom= Eilperin |nom=Juliet |llengua=anglès |obra=Washington Post |pàgines=A02 |lloc= |editor= |data=dimecres 23 de maig de 2007 |citació= ''Un equip d'investigadors nord-americans i irlandesos han descobert que algunes femelles de tauró poden reproduir-se sense tenir relacions sexuals; és la primera vegada que els científics han trobat la capacitat inusual en aquest tipus d'espècies de vertebrats primitius.''}}</ref> De vegades s'utilitza també per descriure les formes de reproducció d'espècies hermafrodites que són capaces de fertilitzar.
* L'[[apomixi]] és un tipus de reproducció asexual que es realitza mitjançant la producció de [[llavor|llavors]]. Les [[planta|plantes]] que presenten aquest tipus de reproducció s'anomenen apomíctiques, i produeixen aquestes llavors sense el procés de la [[meiosi]] ni de cap tipus de fertilització; per aquest motiu, els seus descendents són genèticament idèntics a la planta mare.<ref name=Richards2003>{{citation | last = Richards | first = A.J. | year = 2003 | title = Apomixis in flowering plants: an overview | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences | volume = 358 | issue = 1434 | pages = 1085–1093 | doi = 10.1098/rstb.2003.1294 | url = http://journals.royalsociety.org/content/qk3fnvdnr67paudj/fulltext.pdf}}</ref> Tot i que des del punt de vista evolutiu les plantes apomíctiques no tenen els avantatges adaptatius que ofereix la [[reproducció sexual]], l'apomixi permet la fixació indefinida d'un [[genotip]]s altament adaptat al seu ambient. Aquest avantatge és des del punt de vista genètic similar al que presenta la [[multiplicació vegetativa]]. No obstant això, en el cas de les plantes apomíctiques, els descendents no romanen als voltants de la planta mare, que els obligaria a competir amb ella pels recursos, sinó que gràcies a la dispersió de les llavors els nous individus poden explorar i conquerir nous ambients.<ref>Sven E. Asker, Lenn Jerling: ''Apomixis in Plants''. CRC Press, Boca Raton 1992, S. 50f. ISBN 0-8493-4545-6</ref><ref name=Whitton2008>{{citation | last1 = Whitton | first1 = J. | last2 = Sears | first2 = C.J. | last3 = Baack | first3 = E.J. | last4 = Otto | first4 = S.P. | year = 2008 | title = The Dynamic Nature of Apomixis in the Angiosperms | journal = International Journal of Plant Sciences | volume = 169 | issue = 1 | pages = 169 | doi = 10.1086/523369}}</ref>
== Reproducció sexual ==
[[Fitxer:Sexual cycle.svg|thumb|250px|right|En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la [[meiosi]], el nombre de [[cromosomes]] és redueix d'un nombre [[diploide]] (2n) a un [[haploide]] (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un [[zigot]] diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).]]
La '''reproducció sexual''' és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades ''[[gàmeta|gàmetes]]''. Aquest procés s'anomena [[fecundació]], i dona lloc a la formació d'un ''[[zigot]]'', que es desenvoluparà en un [[embrió]] i més tard formarà un individu complet.
La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas de bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.
Cada un dels dos organismes pare contribueix amb la meitat de la composició genètica de la descendència mitjançant la creació de gàmetes haploides. La majoria dels organismes formen dos tipus diferents de gàmetes. En aquestes espècies anisogames, els dos sexes es coneixen com a mascle (que produeixen espermatozoides o microspores) i femelles (que produeixen òvuls o megaspores). En les espècies isogames, els gàmetes són similars o idèntiques en la forma (isogàmetes), però poden tenir propietats separables i, a continuació es pot donar altres noms diferents (vegeu isogàmia). Per exemple, en l'alga verda ''Chlamydomonas reinhardtii'', hi ha els anomenats gàmetes "més" i "menys". Alguns tipus d'organismes, com ara ciliats com ''Paramecium aurelia'', té més de dos tipus de "sexe", anomenat singens.<ref>{{cite book |author=T. M. Sonneborn |title= Mating Types in Paramecium Aurelia: Diverse Conditions for Mating in Different Stocks; Occurrence, Number and Interrelations of the Types. Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 79, núm. 3 (Sep. 30, 1938), pp. 411-434 |publisher=American Philosophical Society |url=http://www.jstor.org/stable/984858}}</ref>
La majoria dels animals (inclosos els éssers humans) i les plantes es reprodueixen sexualment. Els organismes amb reproducció sexual tenen diferents conjunts de gens per cada característica (anomenades al·lels). Els descendents hereten un al·lel per a cada característica de cada progenitor, el que garanteix que els fills tenen una combinació de gens dels pares. Els diploides tenen dues còpies de cada gen en un organisme. Es creu que "l'emmascarament dels al·lels deleteris afavoreix l'evolució d'una fase diploide dominant en els organismes que s'alternen entre les fases haploides i diploides", on es produeix la recombinació lliure.<ref>{{Citar publicació |cognom=Otto |nom= S. P.|enllaçautor= |coautors= Goldstein, D. B.|article=Recombination and the Evolution of Diploidy |url= |format= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Genetics |lloc= |volum=131 |exemplar= |data=1992 |pàgines= 745-751 |id= |issn= |citació= |ref= }}</ref>
Els briòfits es reprodueix sexualment, però la seva freqüència vist les formes de vida són haploides, que produeixen gàmetes. Els zigots dels gàmetes es desenvolupen en esporangi que produeix espores haploides. La fase diploide és relativament curt en comparació amb el de fase haploide, és a dir, el domini haploides. L'avantatge de diploide, per exemple, heterosis, només té lloc en l'etapa de la vida diploide. Els briòfits encara mantenen la reproducció sexual durant la seva evolució tot i que la fase haploide no es beneficia en absolut de la heterosis. Això pot ser un exemple de que la reproducció sexual té un avantatge gran per si mateixa, ja que permet l'intercanvi de gens (híbrids o de la recombinació entre els loci múltiples) entre els diferents membres de l'espècie, fet que fa possible la selecció natural del més apte en aquests nous híbrids o recombinants que són formes haploides.
=== Classificació ===
La reproducció sexual pot ser '''externa''' o '''interna'''. És externa quan la fecundació es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. La reproducció externa suposa l'emissió coordinada d'[[òvul]]s o d'[[ou (biologia)|ous]] per part de la femella i d'[[esperma]] per part d'individus mascles. En canvi la reproducció interna es dóna quan la fecundació es produeix a l'interior del cos de la femella que actua com a receptor i que aporta un o diversos òvuls, al mateix temps que el mascle aporta l'esperma. En el cas d'éssers [[hermafrodita|hermafrodites]] es pot donar fecundació mútua o bé que cadascun dels organismes pren el rol de mascle o de femella. Els [[mamífer|mamifers]] fan servir la reproducció sexual interna.
== Avantatges i desavantatges ==
Els organismes que es reprodueixen a través de la reproducció asexual tendeixen a créixer en nombre de manera exponencial. Però, ja que es basen en la mutació de les variacions en el seu ADN, tots els membres de l'espècie tenen vulnerabilitats similars. Els organismes que es reprodueixen sexualment produeixen un menor nombre de cries, però la gran quantitat de variació que presenten els seus gens els fa menys susceptibles a l'acció de malalties.
Molts organismes es reprodueixen sexualment i asexualment. Trobem exemples en els àfids, les floridures del llot, les anemones de mar, algunes espècies d'estrelles de mar (per fragmentació) i moltes plantes. Quan els factors ambientals són favorables, la reproducció asexual es fa servir per explotar les condicions adequades per a la supervivència, com ara un subministrament abundant d'aliments, habitatge adequat, condicions climàtiques favorables, la malaltia, el pH òptim o una combinació adequada de les necessitats d'estil de vida. Les poblacions d'aquests organismes augmenten de manera exponencial a través d'estratègies de reproducció asexual per aprofitar al màxim els recursos de la rica oferta.
Quan les fonts d'aliments s'han esgotat, el [[clima]] es torna hostil o la supervivència individual es veu amenaçada per algun altre canvi advers en les condicions de vida, aquests organismes canvien cap a formes de reproducció sexual. La reproducció sexual garanteix una barreja de la reserva genètica de l'espècie. Les variacions trobades en les cries de les espècies que es reprodueixen sexualment permet a alguns individus estar més preparats per a la supervivència i proporcionar un mecanisme per a l'adaptació selectiva. A més, la reproducció sexual, en general, és útil en una etapa de la vida que requereix suportar les condicions que amenacen els fills d'un pare asexual. Per tant, les llavors, espores, ous, pupes, quists o altres "passar l'hivern" etapes de la reproducció sexual asseguren la supervivència en temps desfavorables i l'organisme pot "esperar que" les situacions adverses desapareguin i retornin les condicions de vida més idònies.
== Alternança reproductiva ==
[[Fitxer:Daphnia magna01.jpg|200px|dreta|thumb|''Daphnia magna'' amb una posta d'ous]]
Algunes espècies alternen les estratègies reproductives i són capaces de realitzar la reproducció sexual i l'asexual, una capacitat coneguda com heterogàmia, i que depèn de les condicions ambientals. Per exemple, el crustaci d'aigua dolça, ''[[Daphnia]]'' (pua d'aigua), a la primavera es reprodueix per partenogènesi per omplir ràpidament els estanys; a continuació, canvia a la reproducció sexual per potenciar l'augment de la competència i la depredació. Molts protists i fongs alternar entre la reproducció sexual i asexual.
Per exemple, la [[floridura]] del fang ''Dictyostelium'' realitza la bipartició (mitosi), com les amebes unicel·lulars en condicions favorables. No obstant això, quan apareixen les condicions desfavorables, l'agregat de cèl·lules segueixen una de les dues vies de desenvolupament, en funció de les condicions existents. En la via social i asexual, formen un llimac multicel·lular que després forma un cos fructífer amb espores generades asexualment. En la via sexual, es fusionen dues cèl·lules per a formar una cèl·lula gegant que es converteix en un gran quist. Quan aquest macroquist germina, allibera centenars de cèl·lules amebianes que són el producte de la recombinació meiòtica entre l'original de les dues cèl·lules.<ref name="MehrotraAneja1990">{{cite book|author1=R. S. Mehrotra| author2=K. R. Aneja|title=An Introduction to Mycology|url=http://books.google.com/books?id=UUorj_O2dcsC&pg=PA83|accessdate=4 d'agost de 2010|date=Desembre de 1990|publisher=New Age International|isbn=9788122400892|pages=83 ff}}</ref>
Les hifes del motlle comú (''Rhizopus'') són capaços de produir tant mitòtic, així com les espores meiòtiques. Moltes [[algues]] canviar d'una manera similar entre la reproducció sexual i asexual.<ref name="ColeSheath1990">{{cite book|author1=Kathleen M. Cole|author2=Robert G. Sheath|title=Biology of the red algae|url=http://books.google.com/books?id=F7CWXuYZFq8C&pg=PA469|accessdate=4 d'agost de 2010|year=1990|publisher=Cambridge University Press|isbn=9780521343015|pages=469–}}</ref> Existeix un nombre important de plantes que utilitzen tant la via sexual com l'asexual per produir noves plantes, algunes espècies d'alterar les seves principals formes de reproducció de sexual a asexual sota diferents condicions ambientals.<ref name="ReekieBazzaz2005">{{cite book|author1=Edward G. Reekie|author2=Fakhri A. Bazzaz|title=Reproductive allocation in plants|url=http://books.google.com/books?id=_KJdaiLKAogC&pg=PA99|accessdate=4 d'agost de 2010|date=28 d'octubre de 2005|publisher=Academic Press|isbn=9780120883868|pages=99–}}</ref>
== La reproducció en el món animal ==
El [[rotífers]] de la classe ''Bdelloidea'' es reprodueixen exclusivament de manera asexual, i tots els individus d'aqeusta classe són femelles. L'asexualitat ha evolucionat en aquests animals durant milions d'anys i ha persistit al llarg dels temps. Hi ha proves que suggereixen que la reproducció asexual ha permès als animals fer evolucionar i produir noves [[proteïnes]] a través de l'efecte Meselson que els han permès sobreviure millor en períodes de deshidratació.<ref>{{cite journal|last1=Pouchkina-Stantcheva|first1=N. N.|last2=McGee|first2=B. M.|last3=Boschetti|first3=C.|last4=Tolleter|first4=D.|last5=Chakrabortee|first5=S.|last6=Popova|first6=A. V.|last7=Meersman|first7=F.|last8=MacHerel|first8=D.|last9=Hincha|first9=D. K.|title=Functional Divergence of Former Alleles in an Ancient Asexual Invertebrate|journal=Science|volume=318|issue=5848|pages=268|year=2007|pmid=17932297|doi=10.1126/science.1144363}}</ref>
Un nombre d'invertebrats i alguns vertebrats menys avançats se sap que alternar entre la reproducció sexual i asexual, o ser exclusivament asexuals. L'alternança s'observa en alguns tipus d'insectes com els [[àfids]] (que, en condicions favorables, la producció d'ous que no han passat per la meiosi, en essència es clonació) i va trucar a la capa de l'abella ''Apis mellifera capensis'' (que es poden reproduir asexualment mitjançant un procés ''thelytoky''). Unes poques espècies d'amfibis i rèptils tenen la mateixa capacitat (vegeu la partenogènesi d'exemples concrets). Un cas molt poc comú entre els vertebrats més avançats és la capacitat del gall dindi femella per produir ous fèrtils en l'absència d'un home. Els ous com a resultat sovint malalt, i gairebé sempre homes galls dindi. Aquest comportament pot interferir amb la incubació dels ous en el cultiu de gall d'indi.<ref>Savage, Thomas F. {{cite web
|url = http://oregonstate.edu/instruct/ans-tparth/index.html|title = A Guide to the Recognition of Parthenogenesis in Incubated Turkey Eggs|date= 12-09-2005|work = Oregon State University|accessdate = 11-10-2006 }}</ref>
Hi ha exemples de partenogènesi en el tauró martell<ref>{{cite web|last = Savage|first = Juliet Eilperin|title = Female Sharks Can Reproduce Alone, Researchers Find|work = Washington Post |date= 2007-05-23|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/05/22/AR2007052201405.html|accessdate = 27-04-2008 }}</ref> i el tauró punta negra.<ref>{{cite web| url=http://www.sciencedaily.com/releases/2008/10/081010173054.htm |title='Virgin Birth' By Shark Confirmed: Second Case Ever |doi=10.1111/j.1095-8649.2008.02018.x |publisher=Sciencedaily.com |date=11-10-2008 |accessdate=13-08-2010}}</ref> En ambdós casos, els taurons s'havia arribat a la maduresa sexual en captivitat en l'absència dels homes, i en ambdós casos les cries van mostrar ser genèticament idèntiques a les mares.
[[Fitxer:Nine-banded_Armadillo.jpg|dreta|thumb|L'[[armadillo]] de nou bandes (''[[Dasypodidae]]''), presenta [[poliembrionia]]]]
La [[poliembrionia]] és una forma generalitzada de reproducció asexual en animals, pel que l'òvul fecundat o una fase posterior del desenvolupament embrionari es divideix per formar clons genèticament idèntics. Dins dels animals, aquest fenomen ha estat millor estudiat en els [[himenòpters]] paràsits. En els [[armadillo]]s de nou bandes, aquest procés és obligatori i en general dóna lloc a quadrigèmins genèticament idèntics. En altres mamífers, l'agermanament monozigòtics no té cap base genètica evident, encara que la seva presència és comú. Hi ha almenys 10 milions de bessons idèntics humans i grups en el món d'avui.
Entre els [[mamífers]] hi ha diferències en els inicis del procés reproductiu: la reproducció comença amb l'aparellament precedit sovint d'un festeig o exhibició per part d'un membre de la parella de les seves característiques físiques o de fortalesa davant els competidors. En molts animals les femelles només permeten la còpula quan es troben dins del moment fèrtil o [[estre]] per la qual cosa la fecundació pràcticament està garantida i la sexualitat està molt lligada a la reproducció. En animals com la [[guineu]] i alguns mustèlids la femella pot reabsorbir l' embrió si les condicions ambientals són desfavorables. En la subespècie de ximpanzés [[bonobo]] els aparellaments homosexuals i heterosexuals s'utilitzen a banda de la necessitat reproductiva com una forma de mantenir la cohesió social dins del grup.
=== Reproducció humana ===
[[Fitxer:Expecting family.jpg|thumb|Fotografia d'una família]]
Procés reproductiu masculí:
* Formació d'[[espermatozoide]]s (espermatogènesi) que s'inicia en la pubertat i continua tota la vida.
* [[Hormona|Hormones]] sexuals: [[testosterona]], formada amb substàncies precursores originades a la [[hipòfisi]] i [[hipotàlem]], amb funcions de producció d'espermatozoides i determinació dels caràcters sexuals secundaris.
* Conducció d'espermatozoides a través del [[conducte deferent]] que connecta al conducte ejaculatori que desemboca a la [[uretra]]. El [[semen]] el formen els espermatozoides i les secrecions emeses per la [[vesícula seminal]], [[glàndula prostàtica]] i glàndula bulb uretral. El [[penis]] en erecció durant la còpula podrà penetrar a la [[vagina]] i alliberar-hi el semen.
Procés reproductiu femení:
* L'[[oogènesi]] es fa a l'ovari i un [[oòcit]] s'allibera cada mes des de la pubertat a la menopausa.
* L'oòcit passa a l'oviducte ([[trompes de Fal·lopi]]) que desemboca a l'[[úter]].
* La vagina que connecta amb l'úter pel [[cèrvix]] rep el penis en el [[coit]] i l'oòcit podrà ser fertilitzat.
* Regulació hormonal del cicle ovàric per [[estrogen]] i [[progesterona]] secretades per la hipòfisi i l'hipotàlem que estimulen el desenvolupament i preparació de la capa de l'[[endometri]] de l'úter per a la implantació del zigot. Si no hi ha embaràs cauen els nivells hormonals i l'endometri necròtic s'expulsa (regla).
== Els gàmetes ==
Els gàmetes vegetals es denominen ''anterozoides'' i els femenins ''oosferes''. En els animals, dins els òrgans sexuals dels adults les ''cèl·lules diploides'' productores de ''[[gàmetes]]'', maduren i es desenvolupen en ''[[espermatozoide]]s'' (cèl·lules reproductores masculines) i ''[[òvul]]s'' (cèl·lules reproductores femenines), que són ''[[haploide]]s''. Una cèl·lula haploide posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola còpia de cada [[cromosoma|parell cromosòmic]].
És important que els gàmetes siguin haploides, perquè en fusionar-se donaran lloc un ''zigot diploide''. Això vol dir que el nou ésser en formació tindrà dues dotacions cromosòmiques, resultat de la fusió del gàmeta masculí i el gàmeta femení, per tant, amb característiques dels dos progenitors.
== Estratègies segons el nombre de descendents ==
Hi ha una gran varietat d'estratègies reproductives utilitzades per diferents espècies.
Alguns animals, com l'[[humà]] (maduresa sexual després de l'[[adolescència]]) i el [[mascarell|mascarell del nord]] (5 o 6 anys d'edat) produeixen poca descendència. Altres es reprodueixen ràpidament, però la majoria de la prole no arriba a la maduresa en estat natural. Un [[conill]], madur després dels 8 mesos, produeix entre 10 i 30 cries anuals, un [[cocodril]] del Nil, madur als 15 anys, produeix aproximadament 50 cries anuals i una [[mosca de la fruita]] (10 a 14 dies) en produeix aproximadament 900. Ambdues estratègies poden ser afavorides per l'[[evolució]]: els animals amb poca descendència poden invertir més temps a nodrir-los i protegir-los, reduint considerablement la necessitat reproducció; d'altra banda, els animals amb molta descendència no necessiten gastar tanta energia en criança, cosa que els permet dedicar-se a la seua pròpia supervivència i més reproducció.
Aquestes dues estratègies són conegudes com la [[estratègia de la K]] (poques cries) i [[estratègia de l'r]] (moltes cries). L'estratègia afavorida depèn d'un enorme nombre de circumstàncies.
== Vida sense reproducció ==
L'existència de la vida sense reproducció és objecte d'especulació. L'estudi biològic de com l'[[origen de la vida]] conduí d'elements no reproductius a organismes reproductius rep el nom d'[[abiogènesi]]. Hi hagués hagut o no diversos esdeveniments abiogenètics independents, els biòlegs creuen que l'[[últim avantpassat comú]] de tota la vida que hi ha actualment a la [[Terra]] visqué fa més de [[línia temporal de l'evolució|3.500 milions d'anys]].
Alguns científics han especulat sobre la possibilitat de crear vida al laboratori de manera no reproductiva. Alguns científics han aconseguit produir [[virus]] senzills a partir de materials completament no vivents.<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12114528&dopt=Abstract Chemical synthesis of poliovirus cDNA: generation of infectious virus in the absence of natural template]<br />[http://atheism.about.com/b/a/042809.htm Scientists Create Artificial Virus]</ref> Tanmateix, els virus no solen ser considerats éssers vius. No són res més que una mica d'ARN o ADN dins d'una càpsula proteica, manquen de [[metabolisme]] i només poden [[autoreplicació|replicar-se]] amb l'ajut de la maquinària metabòlica d'una [[cèl·lula]] de la qual han pres control.
La producció d'un organisme realment viu (com un bacteri senzill) sense avantpassats seria una tasca molt més complexa, però podria ser perfectament possible segons els coneixements biològics actuals.
== Referències ==
{{referències|2}}
== Vegeu també ==
* [[Embaràs]]
* [[Determinació del sexe]]
== Enllaços externs ==
{{Commons|Category:Reproduction}}
* [http://users.rcn.com/jkimball.ma.ultranet/BiologyPages/A/AsexualReproduction.html Reproducció asexual] {{en}}
* [http://www.biolreprod.org/ Journal of Biology of Reproduction] {{en}}
* [http://www.andrologyjournal.org/ Journal of Andrology] {{en}}
{{1000 Ciències naturals}}
[[Categoria:Reproducció| ]]
[[af:Voortplanting]]
[[an:Reproducción]]
[[ar:تكاثر]]
[[arz:تكاثر]]
[[be:Размнажэнне]]
[[be-x-old:Размнажэньне]]
[[bg:Размножаване]]
[[bs:Reprodukcija]]
[[cs:Rozmnožování]]
[[cy:Atgenhedlu]]
[[da:Formering]]
[[de:Reproduktion]]
[[el:Αναπαραγωγή]]
[[en:Reproduction]]
[[eo:Reproduktado]]
[[es:Reproducción]]
[[et:Paljunemine]]
[[eu:Ugalketa]]
[[ext:Reproducion]]
[[fa:تولید مثل]]
[[fi:Lisääntyminen]]
[[fr:Reproduction (biologie)]]
[[gl:Reprodución]]
[[he:רבייה]]
[[hi:प्रजनन]]
[[hr:Reprodukcija]]
[[ht:Repwodiksyon]]
[[hu:Szaporodás]]
[[hy:Բազմացում]]
[[id:Reproduksi]]
[[is:Æxlun]]
[[it:Riproduzione]]
[[ja:生殖]]
[[ko:생식]]
[[krc:Кёблениу]]
[[la:Procreatio]]
[[lt:Dauginimasis]]
[[lv:Vairošanās]]
[[mhr:Тӱлымаш]]
[[mk:Размножување]]
[[ml:പ്രത്യുല്പാദനം]]
[[mr:प्रजनन]]
[[nl:Voortplanting (biologie)]]
[[nn:Forplanting]]
[[no:Formering]]
[[oc:Reproduccion]]
[[pl:Rozmnażanie]]
[[pnb:جمن]]
[[pt:Reprodução]]
[[qu:Miraykuy]]
[[ro:Reproducere]]
[[ru:Размножение]]
[[rue:Розмножованя]]
[[sh:Razmnožavanje]]
[[simple:Reproduction]]
[[sk:Rozmnožovanie]]
[[sl:Razmnoževanje]]
[[sr:Репродукција]]
[[su:Baranahan]]
[[sv:Fortplantning]]
[[ta:இனப்பெருக்கம்]]
[[th:การสืบพันธุ์]]
[[tr:Üreme]]
[[uk:Розмноження]]
[[ur:اولاد]]
[[vi:Sinh sản]]
[[wa:Mopliyaedje]]
[[war:Reproduksyon]]
[[yi:רעפראדוקציע]]
[[zh:繁殖]]
[[zh-min-nan:Seⁿ-thoàⁿ]]
| 