Diferència entre revisions de la pàgina «Darrera defensa»

1.284 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
{{traduint}}
Una '''Darrera defensa''' (en [[anglès]]: ''last stand''; en [[castellà]]: ''última defensa'') és un terme [[militar]] utilitzat per descriure la situació en què un cos de tropes en inferioritat numèrica desproporcionada ocupa una posició defensiva per fer front a l'envestida d'un cos enemic que el supera en nombre enormement, de manera que a resultes de l'encontre la immensa majoria, quan no la totalitat, dels defensors acabaran morint sense poder evitar la [[derrota militar]]. L'historiador militar Bryan Perret ([[#PERRET-1993|''Last Stand!: Famous Battles Against the Odds'', 1993:9]]) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la pràctica totalitat desemboquen en la inevitable [[derrota militar]] com en el cas de la darrera defensa al [[Setge d'El Álamo]], essent casos excepcionals els de la [[Batalla de Rorke's Drift]].
 
L'historiador militar Bryan Perret ([[#PERRET-1993|''Last Stand!: Famous Battles Against the Odds'', 1993:9]]) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la majoria de vegades aquestes no acaben reeixint com en el cas de la darrera defensa al [[Setge d'El Álamo]], essent casos excepcionals els de la [[Batalla de Rorke's Drift]]. La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se, com el cas del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]]<ref>
{{cite book |first=Stanley |last=Sandler |year=2002 |title=Ground warfare: An International Encyclopedia|volume=1 |series=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |edition=illustrated |publisher=ABC-CLIO |isbn=576073440|pages=[http://books.google.com/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]] o el [[Setge de Xàtiva (1707)|Setge de Xàtiva]].
 
==Darrera defensa com a tàctica de cobertura i com a plantejament estratègic==
[[Fitxer:British troops lifeboat dunkerque.png|thumb|250px|Soldats britànics durant l'[[Evacuació de Dunkerque]] ([[1945]]) ]]
Una situació pot desembocar en una darrera defensa per diversos motius. Si una unitat es veu copada per unes tropes enemigues molt superiors, pot veure's forçada a destacar un cos reduït per a dur a terme una darrera defensa doncs en cas contrari tota la unitat seria derrotada immediatament. En aquest cas la tàctica consisteix a que un grup mantingui la posició defensa tant temps com pugui mentre el cos principal de tropes es retira amb la seva cobertura. Si no es procedís d'aquesta manera podria donar-se el cas que totes les tropes en retirada acabessin essent capturades o aniquilades en la persecució endegada per l'exèrcit enemic. D'aquesta manera el cos destacat per a la darrera defensa tracta d'obstaculitzar tant temps com li sigui possible l'avanç de l'exèrcit enemic cobrint la rereguarda de la retirada, tal com succeí durant la [[Batalla de Dunkerque]] que va permetre l'[[Evacuació de Dunkerque]] per les tropes aliades el juny de [[1940]].<ref>John Harris, ''Dunkirk: "the storms of war"'', David & Charles, 1980, ISBN 0715378570, 9780715378571. p.8 "Dunkirk was a military operation also&nbsp;— a hard-fought retreat with a magnificent last stand by the rearguard to allow the bulk of the troops to get [away]"</ref>
 
També es pot donar una darrera defensa quan tota una unitat no troba una escapatòria possible per causa de la geografia circumdant o la impossibilitat de rebre cobertura enmig d'una batalla, resultant en què mantenir la defensa és l'única opció viable donat que l'alternativa suposaria la destrucció total de la unitat; aquesta situació és la que es trobà la infanteria reialista anglesa a [[Wadborough Hill]], quan durant la retirada de la [[Batalla de Naseby]] ([[1645]], [[Guerra Civil Anglesa]]) féu una desesperada darrera resistència.<ref>David Plant [http://www.british-civil-wars.co.uk/military/1645-leicester-naseby.htm 1645: The Storming of Leicester and the Battle of Naseby], [http://www.british-civil-wars.co.uk/index.htm www.british-civil-wars.co.uk], Retrieved 2009-05-24</ref><ref>Martin Marix Evans, Graham Turner. ''Naseby 1645: The Triumph of the New Model Army'',, Osprey Publishing, 2007 ISBN 1846030781, 9781846030789. [http://books.google.co.uk/books?id=sqb5ueIj5UsC&pg=PA76&dq=Wadborough+Hill++%22last+stand%22&lr= p. 76]</ref>
 
La darrera defensa també es pot plantejar en termes estratègics quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]].
 
==Darrera defensa com a deure moral==
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1979-107-10, Angetretene Volkssturmmänner.jpg|thumb|250px|[[Vellesa|Ancians]] mobilitzats al [[Volkssturm]] per a la darrera defensa a la [[Batalla de Berlín]] ([[1945]]) ]]
El concepte també s'ha utilitzat per descriure el to de la darrera batalla d'una guerra, quan les tropes que de l'exèrcit que inexorablement serà finalment [[derrota militar|derrotat]] consideren que és el seu deure no rendir-se i continuar lluitant mantenint una defensa desesperada encara que no tingui cap lògica militar. Així procedí l'exèrcit realista al final de la [[Guerra Civil Anglès]] a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]],<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob Astley, 1st Baron Astley of Reading|Astley]] commanded the infantry, and in 1646 he made a last stand at Stow-on-the-Wold against the Parliament."</ref> al [[setge de Baler]] -els últims de Filipines- al final de la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], o a la [[batalla de Berlín]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
==Darrera defensa al final d'un setge==
Un lloc pot donar lloc a una última resistència dels defensors (vegeu, per exemple, la Batalla de l'Àlber ).<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref>
 
Last stands at the end of sieges became less common es va fer menys freqüent després dels convenis de l'Haia va entrar en vigor. Abans del segle 20, si una guarnició assetjada negat qualsevol dels termes oferts de lliurament i els atacants posteriorment incomplert les defenses, els defensors eren només dóna trimestre a discreció dels atacants, cosa que no era probable que fer si es considera que mitjançant la celebració de les , sense esperança d'alleujament, els defensors havien desaprofitat inútilment vides. En el marc del dret de la guerra com ho són ara "... és especialment prohibit - ... Per matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenir mitjans per defensar-se, s'hagi rendit a discreció ; [i ] Per a declarar que sense caserna se li donarà ...", <ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref>
 
és il legal que una força d'atac per matar una guarnició si intenten rendir-se, fins i tot si és durant l'assalt final a una posició fortificada.
 
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Last stands at the end of sieges became less common es va fer menys freqüent després dels convenis de l'Haia va entrar en vigor. Abans del segle 20, si una guarnició assetjada negat qualsevol dels termes oferts de lliurament i els atacants posteriorment incomplert les defenses, els defensors eren només dóna trimestre a discreció dels atacants, cosa que no era probable que fer si es considera que mitjançant la celebració de les , sense esperança d'alleujament, els defensors havien desaprofitat inútilment vides. En el marc del dret de la guerra com ho són ara "... és especialment prohibit - ... Per matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenir mitjans per defensar-se, s'hagi rendit a discreció ; [i ] Per a declarar que sense caserna se li donarà ...", <ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> és il legal que una força d'atac per matar una guarnició si intenten rendir-se, fins i tot si és durant l'assalt final a una posició fortificada. [[Batalla de les Illes Wake]] (1941)
[[Batalla de les Illes Wake]] (1941)
 
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
{{AP|Memorial de guerra|èpica}}
[[Fitxer:Camerone 2006.jpg|thumb|250px|La [[Legió estangera francesa]] commemora cada any al seu quarter general a [[Aubagne]] la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]])]]
La vasta majoria de darreres defenses al llarg de la història han estat [[derrota|derrotes militar]], però això no obstant han estat commemorades i glorificades a causa de l'atracció que sent l'imaginari popular per la valentia demostrada en la derrota. L'historiador Nathaniel Philbrick sosté<ref>Philbrick, Nathaniel. ''The Last Stand: Custer, Sitting Bull, and the Battle of the Little Bighorn.'' New York: Viking Books, 2010, p. xvii.</ref> que molt abans de la glorificació de la derrota del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]] l'èpica de les darreres defenses han commocionat les consciències humanes. Les variacions són infinites, des dels [[Esparta|espartans]] a les Termòpiles fins a [[Davy Crockett]] a El Álamo, però tots ells tenen en comú que narren la història d'uns herois valerosos i intractables al capdavant del seu petit grup contra un enemic que els supera aclapadorament. Tot i que les probabilitats de sobreviure són ínfimes, l'heroi i els seus seguidors lluiten noblement fins al final i es sacrifiquen fins que ja no resten homes disponibles per a prosseguir la lluita. Malgrat que els herois són derrotats en batalla final, la seva derrota és el major dels triomfs i serà recordada per tots els temps. Aquestes derrotes èpiques són commemorades anualment a fi de recordar els morts haguts en la batalla, tal i com per exemple fa la [[Legió estangera francesa]] amb la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]]) en la qual 62 legionaris francesos s'enfrontaren a 2.000 mexicans, resultant-ne 43 morts i 19 capturats, dels quals 17 estaven ferits. Així mateix és habitual la construcció de [[memorial de guerra|memorials de guerra]] per a commemorar els morts en la darrera defensa, i així per exemple el [[1892]] govern francès sol·licità al govern mexicà permís per a erigir un monument commemoratiu al camp de batalla de Camarón amb un placa que recorda a aquells legionaris francesos que hi foren derrotats èpicament derrotats. De la mateixa manera al camp de batalla de [[Batalla de Little Big Horn|Little Big Horn]] hi ha [[memorial de guerra|memorials de guerra]] que recorden la derrota patida per l'exèrcit nord-americà i els morts haguts en batalla.
 
==Referències==
24.784

modificacions