Diferència entre revisions de la pàgina «Darrera defensa»

==Darrera defensa com a deure moral==
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1979-107-10, Angetretene Volkssturmmänner.jpg|thumb|250px|[[Vellesa|Ancians]] mobilitzats al [[Volkssturm]] per a la darrera defensa a la [[Batalla de Berlín]] ([[1945]]) ]]
El concepte també s'ha utilitzat per descriure el to de la darrera batalla d'una guerra, quan les tropes que de l'exèrcit que inexorablement serà finalment [[derrota militar|derrotat]] consideren que és el seu deure no rendir-se i continuar lluitant mantenint una defensa desesperada encara que no tingui cap lògica militar. Així procedí l'exèrcit realista al final de la [[Guerra Civil AnglèsAnglesa]] a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]],<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob Astley, 1st Baron Astley of Reading|Astley]] commanded the infantry, and in 1646 he made a last stand at Stow-on-the-Wold against the Parliament."</ref> al [[setge de Baler]] -els últims de Filipines- al final de la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], o a la [[batalla de Berlín]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> LastLes standsdarreres atdefenses theal endfinal ofd'un sieges[[setge]] becameesdevingueren lessmenys commonfreqüent esdesprés vade ferl'entrada menysen freqüent desprésvigor dels [[convenis de l'Haia]]; va entrar en vigor. Abansabans del [[segle 20,XX]] si una guarnició assetjada negates qualsevolnegava delsa termesacceptar ofertsels termes de lliuramentcapitulació ique elsli atacantsoferia posteriormentla incomplertforça lesenemiga, defensesforçant-la així a llançar un assalt final, elsaleshores defensorsenmig erende nomésl'assalt dónafinal trimestreels aassaltants discreciótant delssols atacants,oferien cosaquarter que-perdó node erala probablevida- quesegons ferla siseva esdiscreció, matant als defensors consideraencara que mitjançantaquests estiguessin desarmats, doncs amb la celebracióobstinació deper lesmantenir una defensa inútil, senseen esperançatermes d'alleujamentmilitars, elshavien defensorsprovocat havienla desaprofitatmort inútilmentinnecessària videsde gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] comactual, hofruit sóndels araconvenis de La Haia "«... és especialment prohibit - ... Per matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenirtenint mitjans per a defensar-se, s'hagi rendit a discreció »; [iaixí ]mateix Perestà prohibit a declararles quetropes senseassetjadores caserna«declarar seque lino es donarà quarter..."», <ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> ésde il legalmanera que unaja forçano d'atacés perlegal matar una guarnició si intentenes rendir-serendeix, finsencara ique totamb sianterioritat éshagués durantrefusat l'assaltrendir-se finalprovocant aque una posició fortificada. [[Batallahagués de lesllançar-se Illesun Wake]]assalt (1941)final.
 
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
24.784

modificacions