Reial i Militar Orde de Sant Ferran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «right|thumb|240px|Creu Llorejada de Sant Ferran. El '''Reial i Militar Orde de Sant Ferran''', coneguda popularment com la '''...».
 
Cap resum de modificació
Línia 2:
El '''Reial i Militar Orde de Sant Ferran''', coneguda popularment com la '''Llorejada de Sant Ferran''', és la màxima [[condecoració]] militar [[Espanya|espanyola]] al valor.
 
Té per objecte ''honorar el valor heroic reconegut i el molt distingit, com a virtuts que, amb abnegació, indueixen a portar a terme accions excepcionals o extraordinàries, individuals o col•lectivescol·lectives, sempre en servei i benefici d'Espanya''.
 
Poden rebre-la els membres de les [[Forces Armades Espanyoles|Forces Armades]], de la [[Guàrdia Civil]] (quan portin a terme activitats de caràcter militar) i aquells civils que portin a terme servei dins de forces militars organitzades. <ref name="REAL DECRETO 899/2001">[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2001/15950 Reial Decret 899/2001, de 27 de juliol, pel que s'aproba el Reglament de la Reial i Militar Orde de Sant Ferran.]</ref> El seu nom es refereix al rei [[Ferran III de Castella]].
 
El sobirà de l'orde és el Rei d'Espanya, que presideix el capítol que cada dos anys se celebra al [[Monestir de l'Escorial|Reial Monestir de l'Escorial]]. El seu representat a l'orde és el Gran Mestre, qui la governa auxiliat per la Mestrança.
 
== Història ==
Va ser instituïda per les [[Corts de Cadis]] mitjançant el Decret LXXXVIII de 31 d'agost de 1881 amb el propòsit que "només el mèrit distingit sigui convenientment premiat i que mai pugui ocupar el favor el lloc de la justícia". Al mateix decret es preveia que la corona de llorer de la insígnia només figurés a partir de la segona acció heròica.
 
Els primers fets d'armes distingits van ser protagonitzats pel brigadier [[Martín García-Loygorri e Ichaso]], la decisiva intervenció del qual mentre que estava al comandament de l'artilleria durant la [[batalla d'Alcanyís]] (1809), durant la [[Guerra de la Independència]], va conduir a que les tropes espanyoles aconseguissin una sonada victòria enfront de les franceses.
 
El 9 de novembre del 2007 va traspassar el tinent general [[Adolfo Esteban Ascensión]], darrer llorejat viu de l'Exèrcit espanyol. Per a evitar la desaparició de l'orde, el seu reglament <ref name="REAL DECRETO 899/2001"/> va disposar que s'incorporessin aquells que havien rebut la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar]] individual.
 
== Categories ==
* '''Gran Creu Llorejada''': Concedida a [[general|oficials generals]] dels exèrcits
* '''Creu Llorejada''': Per a la resta del personal, tant civil com militar.
* '''Llorejada col·lectiva''': Atorgada a unitats i organismes de les Forces Armades o de la Guàrdia Civil.
 
== Referències ==