Darrera defensa: diferència entre les revisions

Una '''Darrera defensa''' (en [[anglès]]: ''last stand''; en [[castellà]]: ''última defensa'') és un terme [[militar]] utilitzat per a descriure la situació en què un cos de tropes en inferioritat numèrica desproporcionada ocupa una posició defensiva per fer front a l'envestida d'un cos enemic que el supera en nombre enormement, de manera que a resultes de l'encontre la immensa majoria, quan no la totalitat, dels defensors acabaran morint sense poder evitar la [[derrota militar]]. L'historiador militar Bryan Perret ([[#PERRET-1998|''Last Stand!: Famous Battles Against the Odds'', 1998:9]]) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la pràctica totalitat de darreres defenses desemboquen en la inevitable [[derrota militar]], com en el cas del [[Setgetinent d'El Álamo]], essent un cas excepcional el de lacoronel [[Batalla deGeorge Rorke'sArmstrong DriftCuster|Custer]].<ref>

La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se, per raons morals com en el cas del tinent[[setge coroneld'El Álamo]] o la [[Georgebatalla Armstrongde Custer|CusterBerlín]]<ref>, que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.